A càmera lenta, per entre solcs de sorra fina, per entre silencis estremidors, desplaço el cos, per entre espais atemporals, despullo el temps, i les hores copsen els sentits. Les veus del desert dansen amb el vent, com ulls de lluna en l’horitzó, com vels eteris fregant el cos. Escric versos amb tinta roja del desert.