Publicat el 17 de juny de 2014
Clandestins
Som clandestins
d’un temps efímer.
Ens estimem,
sota l’embruix d’una nit
de lluna plena.
La nostra pell
ha establert un vincle,
llisquen els llavis,
àvids de petons.
Som clandestins
d’un amor prohibit,
d’un alè que desfà
el silenci,
quan m’abraces,
i et sento,
en un pàlpit estremidor.
d’un temps efímer.
Ens estimem,
sota l’embruix d’una nit
de lluna plena.
La nostra pell
ha establert un vincle,
llisquen els llavis,
àvids de petons.
Som clandestins
d’un amor prohibit,
d’un alè que desfà
el silenci,
quan m’abraces,
i et sento,
en un pàlpit estremidor.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent