Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Dorm el mar

Dorm el mar,
la lluna amoixa
el balanceig de sal.
Camino sobre l’estora
d’un temps humit,
dins la pell de la solitud
que embalsama les nits
fredes.
Dorm el mar,
i en el recer de les onades
cerco la veu sòlida del blau.
Al bressol del somni,
suren rostres de lluna
àntiga, 
un aplec de simfonies
noves a l’esclat del mar.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent