Per què #Jasommajoria (com confirma el CEO)

La segona onada del baròmetre del CEO ha dut unes notícies excel·lents per als partidaris de la nostra independència, però no ha pogut evitar la polèmica en la seva interpretació. Doncs bé, si seguiu llegint, us intentaré explicar per què crec que #jasommajoria (o més majoria que fa uns mesos), i per què crec que encara ho serem més. (segueix…)

La majoria dels titulars dels mitjans han ressaltat el fet que el 51.1% dels catalans i catalanes votaria afirmativament en un referèndum sobre la independència. Es el primer cop que la majoria de la societat es pronuncia pel sí, d’aquí la notícia, i l’aparició del hashtag del títol.

La polèmica ha vingut, d’una banda, pel fet que ja feia mesos que les enquestes mostraven un resultat favorable en un referèndum, malgrat que els partidaris del sí no arribaven a la majoria absoluta de la societat. Però com que cal descomptar els abstencionistes, els vots favorables superaven còmodament els contraris. Ara aquesta diferència s’ha eixamplat fins a una proporció de l’ordre del 70%-30% a favor del sí.

De l’altra banda, els contraris a la independència s’han afanyat a assenyalar que, si mirem quina forma de relació amb Espanya preferim els catalans, la independència només comptaria amb poc més d’un terç de la població, cosa que negaria la majoria esmentada més amunt.

Aquesta paradoxa, com la majoria de coses, té una explicació, i crec que es pot intentar veure més clar si recordem que la mateixa gent ha contestat ambdues preguntes i, per tant, les podem agrupar segons què han repost en una i altra pregunta. Això es pot fer molt fàcilment mitjançant l’aplicació del propi CEO que permet fer els creuaments de dades que es vulguin: http://ceo.gencat.cat/ceoa/AppJava/OperacionsPerMatriuExtern.do#

Així, podem obtenir la taula seguent:

Vot en referèndum        
Rel. amb Espanya No Abs. altres NS NC Total
Regió d’Esp. 0,3 3,6 1,4 0,0 0,4 0,1 5,68%
C. autònoma 2,7 12,2 8,7 0,3 1,3 0,3 25,40%
Estat federal 14,3 4,6 7,3 0,6 1,8 0,2 28,68%
E. independent 32,1 0,0 1,4 0,0 0,4 0,0 33,96%
NS 1,4 0,6 1,9 0,2 0,8 0,1 5,00%
NC 0,2 0,2 0,4 0,0 0,1 0,3 1,24%
Total  51,04% 21,12% 21,08% 1,04% 4,68% 1,04% 100

En aquesta taula, tenim els percentatges respecte a tota la població, per a cada combinació de forma de realció preferida i vot en referèndum. Així, per exemple, els que voldrien un estat independent i votarien sí, són el 32,1% del total, mentre que els que voldrien seguir sent una comunitat autònoma però s’abstindrien representen el 8,7% del total.

Aquestes dades es poden veure més fàcilment representades en el gràfic seguent (treient les files i columnes que representen prop de l’1%):

Quines informacions en podem extreure? En primer lloc, que els partidaris de la independència són un grup molt sòlid: no només són el més nombrós, sinó que n’estan molt convençuts: quasi el 95% dels que voldrien un estat independent votarien sí. I ja són un terç de la societat.

Això és important si ho comparem amb les altres preferències sobre la relació amb Espanya, que no tenen una postura tan clara sobre el vot en referèndum. Si mirem els federalistes (un 28% de la població), resulta que es decantarien majoritàriament pel sí (la meitat), seguits pels abstencionistes (una quarta part), i pels contraris (un 16%). D’aquí ve l’ampla majoria en un referèndum, malgrat que els nucli dur independentista, com hem vist, només sigui un terç de l’electorat. Aquestes dades no fan més que confirmar el desengany de molts exfederalistes amb l’estat espanyol actual, i mostren com n’és de fal·laciós voler comptar els federalistes entre els contraris a la independència.

Per ordre d’importància, després tenim els partidaris de ser una comunitat autònoma com ara. En aquest cas sí que el vot negatiu seria dominant (48%), seguit de prop per l’abstenció (34%), i amb un considerable 10% de vot afirmatiu.

El que sí que estaria més concentrat és el vot més espanyolista, partidari de ser una simple regió, i que votaria massivament no (62%), tot i que no representa una part significativa (5,7% de la població).

D’això en podem treure algunes conclusions. En primer lloc, podem dir que, lluny de les prediccions catastrofistes d’alguns unionistes, la independència no fractura la societat. Si bé la independència mobilitza molt els seus partidaris, en canvi no provoca rebuig ni por entre els menys militants i els que a priori, en un món ideal, optarien per altres solucions: a) els federalistes s’hi apuntarien majoritàriament, o s’abstindrien; i b) els autonomistes a qui no els preocuparia prou com per molestar-se a anar a votar, o que fins i tot votarien sí, quasi sumen tant com els que votarien no.

De cara al futur, el fet que molts federalistes estiguin disposats a votar sí vol dir que mentalment ja estan preparats per a fer el canvi de xip. En aquest sentit, caldrà intentar convènce’ls de manera prioritària -la crisi i la situació cada cop pitjor de l’estat hi pot ajudar.

Pel que fa als encara autonomistes, més llunyans a la idea de la independència, caldrà d’entrada seguir desactivant el discurs de la por -que els unionistes oficials intentaran intensificar-, per tal que passin de votar no a abstenir-se.

Potser no serà fàcil, però també cal reconèixer que mai ho hem tingut tan fàcil com ara.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *