Oi?

Als voltants de casa, la tempesta de fa vint dies va esqueixar molts arbres i en va arrencar algun de soca-rel, com aquest del carrer Congrés. Veient-lo així, abatut, i amb un peu tan pobre, pot ser sorprenent que no hagués caigut abans…

Un poema nou perquè torna a ser 12 d’agost, 31 anys després del teu 12 d’agost, que fa 17 anys que celebrem sense tu…

(més…)

De la insinuació a l’esclat: tres dies.

(més…)

Al cel, el sol, avui,
una trista moneda
de plata…

Article 3.3 de la Constitució Espanyola: “La riqueza de las distintas modalidafes lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Doncs això.

L’esvoranc no pot ser el final del camí, sinó l’arrencada de la ruta alternativa, quan la fita és clara.

Passeges una estona i de seguida ho veus clar: hem de refer els camins.

Les cançons de Pau Riba m’acompanyen des de l’adolescència. Sempre he pensat que la seva era una de les grans veus de la poesia catalana, i així que en vaig tenir ocasió vaig fer el possible per demostrar-ho. […]

(més…)

Enmig del fred, un esclat de primavera. La metàfora ens ve feta.

Aquest diumenge l’anomenada “Volta a Catalunya” de Junts ha fet parada als districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris amb un acte a la plaça Carmen Laforet, allí on anys enrere hi havia unes cotxeres d’autobusos.

(més…)

Diu que va ser si fa no fa tal dia com avui fa 60 anys que va aparèixer el primer número de la revista Cavall Fort. Fa una quinzena d’anys, el 6 d’abril del 2004, quan se’n va publicar el número 1.000, vaig escriure un article a La Vanguardia proclamant-me membre d’una suposada “generació Cavall Fort”. El tradueixo ara al català per celebrar l’aniversari. I perquè tornaria a escriure el mateix.

(més…)

Aquest any el Correllengua ha homenatjat Isabel-Clara Simó. Estem en tessitura encara quasi pandèmica i la gent de la CAL d’Horta-Guinardó no ha acabat de donar format a l’acte com qui diu fins quatre dies abans. Han demanat a Màrius Serra, Francesc Parcerisas i a mi mateix, amb la confiança que dóna el veïnatge i l’amistat, que en fem memòria personal. I, en resum, això és el que hi he dit.

(més…)

Enguany s’escau el centenari del naixement de Felícia Fuster. Fa ja uns quants mesos Lluïsa Julià em va trucar per proposar-me de participar en una de les taules rodones de la jornada “La pàgina és la pell“, que l’IEC va acollir per recordar-la i recordar la seva obra.

(més…)

Fa pocs dies que va fer dos anys de la publicació de la sentència pels fets d’Octubre del 2017. Ha fet dos anys, doncs, de l’ocupació de l’aeroport.

(més…)