Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Correllengua per Isabel-Clara Simó

Aquest any el Correllengua ha homenatjat Isabel-Clara Simó. Estem en tessitura encara quasi pandèmica i la gent de la CAL d’Horta-Guinardó no ha acabat de donar format a l’acte com qui diu fins quatre dies abans. Han demanat a Màrius Serra, Francesc Parcerisas i a mi mateix, amb la confiança que dóna el veïnatge i l’amistat, que en fem memòria personal. I, en resum, això és el que hi he dit.

Quan em vaig incorporar al món literari, a mitjans dels 80 del segle passat, Isabel-Clara Simó era tot un referent. Especialment per la feina que havia fet dirigint la revista Canigó del 1972 al 1983. I per l’èxit indiscutible, sobretot, de la novel·la Júlia, un veritable best-seller de l’època. 

La vaig tractar una mica, com a editor, a partir de l’any 1993, quan va guanyar el Sant Jordi amb La salvatge, una novel·la amb la qual intentava continuar trobant aquell difícil punt d’equilibri entre comercialitat i exigència literària. I també, a finals dels anys 90, quan va ser nomenada delegada del llibre de la Generalitat.

Projectava una imatge pública de lluitadora i resistent, a favor del país, de la dona i dels valors d’esquerra. No ho era menys en el tracte personal, sempre disposada a plantar cara per aquests ideals I per defensar una posició que s’havia guanyat a força de batallar. Sense descans. Sense necessitat de voler quedar bé. Sense deixar de lluitar, mai, ni tan sols quan la malaltia podia semblar que la tenia retuda.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ambaixador, | s'ha etiquetat en , , , , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent