Una altre de torpedes

El diumenge passat a Blanes vaig anar a veure al meu amic de tota la vida que hi tinc. Estava al Santuari del Vilar, esperant a la seva dona que feia una marxa a peu per la serralada. Mentre esperàvem que arribés, i fèiem petar la xerrada sobre les eleccions, vaig veure el meu antic professor particular de matemàtiques. Feia al menys 30 anys que no ens veiem. Era l’estiu del 80 quan ell em va ajudar a aprovar l’assignatura per poder continuar amb la meva carrera. Ell feia poc que havia acabat la carrera de física i estava de professor adjunt a la Universitat.

Ell no em va conèixer, però  jo a ell si. No havia canviat gaire. Una mica més canós però estava igual d’aspecte. No m’atrevia a dir-li res. Però quan li vaig explicar al meu amic, em va dir que era militant socialista de tota la vida al poble. Per això vaig decidir cridar-lo per comentar la jugada de la desfeta més que previsible del PSC-PSOE.

Vam estar parlant una mica de com ens havia anat la vida, ell era ara professor titular a la Universitat politècnica de Barcelona i em va explicar que estava fent uns models molt interessants de simulació que l’estaven aplicant a la biomedicina. Li vaig explicar la meva peripècia professional amb la industria farmacèutica i que ara vivia a Alemanya treballan en una multinacional.

Em va preguntar que feia avui a Catalunya i quan li vaig dir que havia baixat a Blanes per poder votar a Reagrupament, em va deixar anar directament: Ets de Reagrupament?, Ostres vosaltres si que esteu malament, sobretot després del torpede que us ha llençat Esquerra amb el Laporta.

.
(continua)


Vaig quedar parat de la contundència de la seva frase i després de la sorpresa inicial vaig respondre: Si, és veritat. Realment ens han fotut molt de mal. Però no pensis que el torpede és una qüestió només Esquerra, hi ha qui pensa que també CiU hi està involucrada. El meu antic professor de matemàtiques, va respondre: Um… és clar! el Tena!! Tot concorda.

El meu amic de Blanes, va quedar astorat i va preguntar que era tot això del torpede. Li vaig explicar que més d’un catedràtic i professor d’universitat també pensa igual. Diuen que Solidaritat Catalana per la Independència és una estratègia per eliminar Reagrupament o al menys, si no s’aconseguia, per dividir i crear confusió als votants independentistes que havien sortit arran de tot el que ha succeït aquests darrers mesos. D’aquesta manera s’aconseguia que molta gent, veien el panorama, s’estimés votar a ERC o CiU, com a vot útil.

El meu antic professor de matemàtiques, assentia pel cap i va dir-li al meu amic: No saps la merda que hi ha a la política. Com més amunt la coneixes, pitjor!.
Jo vaig assistir amb el cap i vaig dir-los: Fa encara no dues setmanes, vaig escriure un article dient el mateix al meu bloc personal.

La conversa va quedar aquí. No vam continuar parlant més de política perquè ja van arribar els participants de la marxa. Era hora d’anar a esmorzar amb la dona del meu amic i parlar d’altres coses. No és educat ni escaient sempre parlar de política, sobretot quan només veus els teus amics un parell de cops a l’any o com era el cas del meu antic professor de matemàtiques, feia 30 anys!!.

Aquesta conversa que he explicat és real i no m’he inventat pas. El meu amic de tota la vida de Blanes, n’és testimoni.
Però em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li  al meu antic professor de matemàtiques, perquè ho deia això de la merda dins de la política. Suposo que ell, devia parlar amb el que ha conegut dins del PSC-PSOE. No m’imagino aquest partit un exemple d’honestedat. De fet, vegades penso que són els qui es porten la palma d’or amb aquests aspectes pocs ètics. Penso que ell, coneixen el maquiavèl·lic que pot arribar a ser la política quan ha vist com se les gasten al PSC-PSOE, de seguida ha vist la jugada que ha significat Solidaritat Catalana per la Independència.

Però, a part d’això, també m’hagués agradat preguntar que cony feia ell, un català i professor d’universitat, militant d’un partit espanyolista que vol la regionalització de Catalunya a Espanya? En fi, un altre dia serà.

Com tothom ja sap, els resultats electorals, han estat tant per a ell, com per mi, un desastre. No diré pas que no m’alegro que el seu partit hagi obtingut els pitjors resultats de la història. Encara haurien d’haver tret menys!!.
Però per a Reagrupament, ha estat una derrota sense pal·liatiu. Potser no ho ha estat pel grup humà que s’ha format amb aquesta llarga campanya. Però des del punt de vista electoral, ha estat un desastre. No hi ha excuses. Igual que en el cas dels socialistes, era una derrota més que previsible. Els resultats, demostren que hem comés molts errors i jo ja ho he dit a qui pertoca. Però un d’ells ha estat pecar de poca modèstia i massa confiança que només amb la raó ja tens guanyada la batalla. Sobretot quan a la història de Catalunya, n’estem ple de derrotes carregats de raó.

Per no acabar semblant que estem derrotats, i donar un bri d’esperança a la lluita per la independència, deixo anar, que potser l’única manera d’aconseguir la independència serà gràcies a un lideratge més maquiavèl·lic i malparit que els que ara lideren la política catalana. Potser per això la majoria dels independentistes han estimat votar al Laporta, malgrat les sospites fundades i els precedents de la seva vida professional fora de la política, indiquen que no han actuat molt d’acord amb els principis d’honestedat i ètica.

Ves a saber si això del torpede que diuen aquests professors i catedràtics d’Universitat és una confusió deguda a la marca de cigars que es fuma el Laporta quan cel·lebra amb xampany francès les victories del Barça. A veure si al cap a la fi, el trio Laporta, Tena i Bertran,  només són unes persones ambicioses que saben aprofitar-se de les circumstàncies i no tenen gaire escrúpols de copiar la feina dels altres, per utilitzar-lo per aconseguir els objectius. Potser gràcies a ells al Parlament, és denunciarà amb molt més coneixement de causa que hauríem fet nosaltres, la corrupció i la merda, que el meu antic professor de matemàtiques denunciava que hi havia a la política catalana.

Potser així, els catalans s’acabaran d’adonar-se d’una vegada, que com més tardem en aconseguir un Estat Propi, la corrupció serà més gran.  Com deia l’Alfons Lopez Tena, en un article a l’Avui, anem irremeiablement a complir la dita de Chaudhuri: “la manca de poder corromp, la manca absoluta de poder corromp absolutament.”. Ves a saber si ja ho deia amb coneixement de causa.

En fi, ja diu el refrany: Qui no vol, no és conforma.


Endavant les Atxes!!

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *