Entrevista a Jordi Martí Font: ‘Els Jocs Mediterranis són un desastre anunciat’

https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-marti-font-els-jocs-mediterranis-eren-un-desastre-anunciat/

Jordi Martí Font: ‘Els Jocs Mediterranis són un desastre anunciat’

Entrevista al regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, una de les persones més crítiques amb l’organització dels jocs

Per: Josep Rexach Fumanya

Els Jocs Mediterranis són notícia cada dia, però no pas per les fites esportives o rècords que s’hi baten, sinó per fets negatius que en malmeten la imatge. De la cerimònia de divendres, carregada de simbologia militar i amb la graderia buides, fins a competicions sense espectadors i àrbitres en vaga. Però això, que per a molts és una sorpresa, no ho és pas per al regidor de la CUP, Jordi Martí Font. D’ençà que va entrar al consistori, juntament amb la seva companya de grup Laia Estrada, ha estat un dels tarragonins més crítics amb el batlle Josep Fèlix Ballesteros i amb la manca de transparència en l’organització dels jocs. Li demanem que ens expliqui com ha viscut aquests anys i si s’han complert els seus pitjors pronòstics.

—Els Jocs Mediterranis són notícia per les mancances. Què ho fa?
—Hi ha uns quants motius. El primer: el comitè organitzador que té és molt petit i incapaç d’organitzar en bones condicions un esdeveniment com aquest. A Almeria, on es van fer els jocs el 2005, el comitè organitzador era format per quatre-centes persones i a Tarragona n’hi ha trenta-cinc.

—I per què aquesta diferència tan gran?
—Jo crec que perquè aquí s’ha volgut organitzar un macroesdeveniment amb una sabata i una espardenya. Hi ha una evident mancança estructural. Però, de fons, l’actual govern de la ciutat ara mateix és incapaç de motivar cap mena de sinergia general. Per això veiem imatges tan espectaculars com pavellons completament buits. Això no és cap càstig. Quan vàrem entrar a l’Ajuntament de Tarragona, fa tres anys, ja hi havia sondatges interns als quals vàrem tenir accés que deien que aquests jocs no interessaven pràcticament a ningú. I s’ha fet molt poc per a revertir-ho. Penseu que fa tres anys, els regidors dels partits que hi anaven en contra o que volien una redefinició del projecte o sotmetre’l a votació popular sumaven la majoria. ERC demanava que es reconsiderés el projecte amb un referèndum per a decidir-ho públicament, CiU també demanava una redefinició del projecte i Ciutadans deia que no ho veia clar. És a dir, tots deien una cosa més que evident: que aquí a Tarragona no els esperava ningú aquests jocs. Ras i curt.

—I no creieu que els partits hauríeu pogut fer més evident aquesta manca de preparatius?
—Tret de tirar-nos gasolina sobre el cos i encendre un llumí al mig de ple, ho hem fet tot. Un altra cosa és que hi ha hagut partits que han canviat d’opinió, tal com era de preveure. Convergència, PDECat actualment, quan va veure que els jocs es farien, va acabar donant-hi ple suport. Ciutadans va fer això mateix i ERC va mantenir el no, absolutament. Però després de no aconseguir el referèndum ciutadà va rebaixar la crítica i s’ha dedicat a parlar solament de les coses positives que s’aconseguirien amb els jocs. És una pena, però l’enfrontament més dur l’ha tingut la CUP.

—El primer indici que l’organització no era bona va ser l’ajornament dels jocs que s’havien de fer el 2017. Es veia venir?
—Absolutament, es veia venir. Ara no ens posarem medalles, però aquest desastre l’hem explicat i anunciat aquests últims tres anys, cada vegada que al ple se n’ha parlat. Es veia venir perquè va passar més d’una vegada que ens convocaven a un ple extraordinari per aprovar el finançament d’alguna cosa que no van preveure fins a l’últim moment, per pagar uns proveïdors. I si comparem el mapa que es va posar damunt la taula fa tres anys, amb les construccions que s’havien de fer, amb allò que finalment s’ha construït, hi ha –per sort– un canvi enorme: s’ha construït molt menys. I dic per sort perquè una altra de les coses greus és que les instal·lacions que s’han construït, amb aquest ajuntament que tenim, ningú no sap qui les mantindrà. Ni com les farà.

—Encara és una incògnita?
—És una incògnita total. Fa dos anys l’equip de govern va fer una proposta: privatitzar absolutament la gestió amb una empresa que es diu Santa Gadea. Es va votar en un ple i hi va haver un enfrontament duríssim. La gent en feia befa, perquè tu et gastes milions i milions d’euros en unes instal·lacions que l’endemà dels jocs passen a mans d’una empresa privada. Per cert, Santa Gadea gestionava la major part de les instal·lacions esportives i de lleure de la Comunitat de Madrid. I precisament aquesta proposta va arribar després del pacte municipal entre PSC, PP i Unió. Al final ,aquesta proposta de Santa Gadea, per pressió política, es va retirar i avui no sabem ni per què la van presentar ni per què la van retirar. La CUP ha inventariat 150 instal·lacions públiques abandonades absolutament, algunes des de fa quinze anys. Llavors, o bé deixaran que aquestes instal·lacions es converteixin en una gran ruïna, o bé ho cediran a una empresa que ho gestioni.

—Però haurà de passar pel ple.
—Sí, però hi tenen majoria.

—No hi observeu res de positiu, en els jocs?
—El principal llegat dels jocs és un ensenyament, que diu que si volem sortir del clot on som com a ciutat, cal que se’n vagi Ballesteros, però també l’organització mafiosa que des de fa molts anys mana en aquesta ciutat. Té formes diverses, però bàsicament es dedica a aprofitar-se de la gent que treballa. Cal canviar-ho tot perquè tot canviï.

—Ja havíeu alertat de la forta espanyolització del programa cultural dels jocs, i la gala d’obertura ho va confirmar. Us ho imaginàveu així?
—No es podia preveure tant. Crec que fins i tot la gent de Tarragona s’ha sorprès de veure fins on és capaç d’arribar el govern de Ballesteros. És clar que això és una concessió important al seu soci de govern. Ballesteros pot ser un espanyolista, però no és un ultra de l’espanyolisme. Sí que són ultres de l’espanyolisme i militaristes alguns membres del PP a Tarragona i són imprescindibles per a tirar endavant el govern municipal. Nosaltres no prevèiem la presència de símbols espanyolistes a la cerimònia, però encara menys el militarisme. Penseu que un dels primers actes del programa cultural dels jocs és un concert militar al Teatre Metropol. El segon acte és una demostració d’avions de la patrulla Àguila. El tercer acte és l’arribada dels militars amb paracaigudes de la bandera espanyola durant la cerimònia inaugural, i el quart acte serà l’arribada del portaaeronaus Juan Carlos I.

—Qui hi ha al darrere d’aquesta simbologia?
—Jo crec que és una decisió ferma del govern municipal. No crec que hagi estat la comissió organitzadora dels jocs que hagi demanat tanta participació de l’exèrcit.

—Ballesteros, directament?
—Ballesteros i el seu entorn, perquè ell no treballa sol. Ja us dic que ell no és un ultra espanyolista però sí que ho són els seus socis de govern. Ara, ell segur que hi està d’acord, perquè ja ha mostrat aquests símbols en més ocasions.

—El batlle Ballesteros deia ahir que la CUP és la responsable del boicot a la cerimònia inaugural.
—Doncs si tinguéssim el poder de cridar al boicot i aconseguir el desastre dels jocs, algú deia que ja podíem passar a governar la ciutat immediatament. Ballesteros és un mentider compulsiu. Ho ha estat amb els jocs i ho ha estat amb qualsevol qüestió que l’ha posat en dubte. El dia que va declarar davant el jutge en allò que acabarà essent el judici del cas Inipro va dir que era víctima d’un linxament per part de la CUP. Que ens perdoni però no linxem ningú. La CUP acusa d’unes irregularitats comptables que havien estat advertides dotze vegades per l’interventor de l’ajuntament, a qui ell no va fer cas, i la fiscalia aprova els procediments judicials corresponents. Però abans d’aquesta frase diu: ‘La inauguració va ser un èxit.’ Els 130.000 habitants riuen amb aquesta frase. Ell és capaç de dir això amb un posat seriós i creure-s’ho. Crec que tots els habitants de la ciutat tenim un problema, Ballesteros.

—‘Dies abans, ja vaig saber que es repartien entrades gratis en alguns indrets de la nostra geografia propera’, dèieu en un article a Reus Digital. Com ho vàreu saber?
—Bé, això ho vaig saber per dos amics que són entrenadors d’un dels esports que es fan als jocs. A ells els van oferir entrades.

—Teniu constància que es donessin entrades a organitzacions com ara VOX?
—Havíem pensat que podien fer-ho, però crèiem que era impensable. Doncs no, sembla que ho van fer. Nosaltres en tenim constància a través del portal Porta Enrere, que és l’únic mitjà d’investigació que hi ha a Tarragona. Tot allò que explica l’article ho ha corroborat el president de la Casa d’Aragó, que ha dit que té constància que membres de Societat Civil Catalana van repartir entrades. També és veritat que hi ha membres destacats de l’estructura del PSC a Tarragona que són seguidors de SCC. Per tant, no em sembla gens estranya la connexió. I a la inauguració us puc dir que dins i fora de l’estadi vaig veure la presència de grups ultres, i les samarretes que portaven eren molt clares. Grups pertanyents al ‘tabarnisme’ més dur que aquests últims mesos s’han dedicat a rebentar plens a Torredembarra i a Reus. I no dubto del seu interès per l’esport, però em costa molt d’imaginar que a aquella gent li interessi pagar una entrada per a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis.

—Parleu-me del PP. Quin paper hi ha tingut, en el finançament dels jocs?
—El PP ha estat la pastanaga que es posa davant el ruc. De primer, quan va entrar al govern, semblava que havia de ser qui solucionaria tots els problemes de finançament, i de fet en va solucionar alguns. Bàsicament, allò que va donar l’estat als jocs va ser l’exempció d’impostos a les empreses anunciants, però no hi ha hagut una defensa decidida dels jocs. Tanmateix, tampoc no hi ha hagut un boicot i en teoria ha anat com una seda, perquè l’entrada del PP al govern ho va garantir. Ara, s’ha finançat molt menys que no s’havia de fer en un primer moment. Al començament s’havia de fer una ciutat esportiva, una adequació d’un munt de terrenys i fins i tot es va canviar l’emplaçament perquè l’anella olímpica no és situada dins de l’espai on en teoria hi havia d’haver la ciutat olímpica.

—Com el definiríeu, Ballesteros?
—És un polític afable amb aquells que li riuen les gràcies. Segurament amic dels seus amics, però cada vegada més sol envoltat d’un grup de gent amb interessos que no tenen res a veure amb la ciutat i als quals ha donat poder. No diria que és un cadàver polític, perquè és una expressió bastant negativa, però si tingués una mínima capacitat de raonar i s’estimés mínimament la ciutat, plegaria ara mateix.

—Dieu que fa tres anys que l’observeu i apunteu les mentides que diu, i que mai no rectifica després. Quina és la més grossa?
—N’hi ha una d’especialment dura. Va dir públicament que el primer d’octubre havia recorregut diversos col·legis de la ciutat mirant si hi havia problemes o no. Com han dit alguns, si no és que aquell dia es convertís en un fantasma, ningú no li va veure l’ombra ni la presència. Al final acabes pensant que o s’inventa coses o ens vol ensarronar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *