Mai tant que no regarem
1 de març de 2018
0 comentaris
L’aigua que arriba i no arriba. Ni a la bassa del Montsià, ni a la bassa de l’Ermita. I el pantà per sota del 9% de la seua capacitat. Mai tant!
L’aigua que arriba i no arriba. Ni a la bassa del Montsià, ni a la bassa de l’Ermita. I el pantà per sota del 9% de la seua capacitat. Mai tant!
De les sis que danso sota la pluja. I danso xalant. I he continuat xalant amb un arròs a la cassola que només ma mare sap fer com mos agrada. Diria que la pluja, ara que estic a l’aixopluc, ha parat. Per això acabo de consultar el temps segons l’iPhone per a demà i demà
Mon tio Vicent diu que els espinacs, los enciams, tota la verdura de fulla, s’han de sembrar i trasplantar en Lluna Nova, que creix més grossa, més pobladeta. Jo respecto les llunes, però si voleu que vos diga el meu misteri favorit ara el contaré: A l’hivern, los dies que fa fred i gela passada la
En el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, avui mos hem aplegat unes vint persones per a fer un recorregut per la Foia d’Ulldecona de la mà de Manel Llarch. La trobada ha estat organitzada pel mateix ajuntament d’Ulldecona. Ha estat un plaer escoltar en Manel, que coneix molt bé les diferents estructures hidràuliques,
Voldria gitar-me una estona més en este bancal moll i pedregós. La pluja m’ha xopat tot lo cos i la roba. No en tinc prou en fer més voltes que el vint-i-nou.