Solcades

‘I he fet un foc d’estelles dins la gola del llop’

Joan Salvat-Papasseit

I

Massa claror humida

en l’únic dia ventós de gener.

Plors sedosos, llàgrimes primes,

ocultes passions, odis sense via.

Rere les cortines,

una caixa de records

per cada diumenge assolellat.

A l’altra banda del pont,

un diumenge plujós, opac.

II

Respiració agitada,

està al meu costat,

avui acaba el tractament.

Antibiòtic i antiinflamatòri.

Sí, la cabra de l’octubre.

Espero. D’acord.

Sí, d’acord, gràcies.

III

Los xiscles dels xiquets

quan surten al pati

travessen les parets

dels passadissos engalanats

i viatgen fins el sol

mandrosament.

IV

Tots los dits mitjans de comunicació

han après a mentir interessadament.

Vides tristes entre parets de marbre

celebren l’impacte de la seua batalla

quotidiana.

V

Reviu del passat la lletania dels sants.

Per cada dia que passa, un nou lament.

VI

Alego una altra volta la lluna esperada.

Em relaxa sentir les cabres pasturar.

VII

Lo 28 de desembre va néixer la Xiquilina. Pensava que el fred se l’enduria a l’altra riba del riu vermell. No ha estat així. Avui, 10 de febrer, és un esclat d’alegria vore-la pasturar per primera vegada.

Demà vaccinarem les cabres de brucelosi i pasterela. També a la cabra Xiquilina. Altiva, enèrgica, serà una bona mare.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!