Tots los octubres del món
Que neve a l’agost. Tots los octubre del món. Que balle l’hivern.
Que neve a l’agost. Tots los octubre del món. Que balle l’hivern.
Ara pensava en fer un viatge amb ma filla. Es precís que ma filla conegue Girona, el barri vell, on vaig viure tres anys en l’altra vida d’arqueòleg. Arribaríem la vespra del divendres i aniríem a sopar, després de deixar la maleta a la pensió. Després sortiríem a sopar. Un sopar al gust de l’Aran.
Quan lo sol se’n va i l’olivera desperta del seu somni etern.
La regadora du l’aigua que fecunda la terra de les oliveres que em sobreviuran i et sobreviuran.
Tinc l’ànima del cel rogent i només l’Esperit em salva: Déu, Jesús, la seua pau que em retorna quan reso i sento que el temps i la joia, la grandesa del Parenostre, s’enlairen al bell mig dels oceans assedegats d’amor i tendresa i de sobte ja no cal témer res. Guaiteu els núvols blancs dels