Una persona sàvia em va comentar un dia que a França hi tenia un amic que sempre estava trist, però que això, per a ell, era una sort. Aquesta persona sàvia em va dir que jo li recordava al seu amic i em va fer una pregunta: aimes-tu être triste ? Jo li vaig respondre
D’ací uns dies acabarà l’agost i potser tindrem un final d’estiu mullat. ‘D’agost les acaballes, ametlles a les borrasses’, però a casa ja pensem en la collita de l’oli. Enguany es preveu que la producció supere força la dels anys anteriors. Això va com va, però les pluges de la primavera no van ser debades
Vivim fent camí. A voltes mos aturem. D’allà on bufa el vent.
Recordes los dies d’aquell any? Al pedrís del mas deixaves passar les hores. El migdia t’oprimia el cor. Fumaves. Arribava la vesprada i la claror renovada et consolava. Un dia i un altre t’adormies, sempre a soles. La llum, inabastable, no et cobria el cos, però l’observaves. També observaves les oliveres. Els records s’erigien per
La claror, en occità, s’anomena clartat. Battiato té una cançó que és una joia. Com tantes altres, cal dir-ho. Però en té una que m’encanta: L’ombra della luce. És un cant espiritual, introspectiu. Una composició esplèndida i arreu coneguda. Però personalment m’abelleix més la idea de claror. Si coneixeu aquest bloc us haureu adonat aviat
Quan Vilaweb va néixer jo en comptava 15 i era més adult que ara. Això és una bona notícia. Que existeixi Vilaweb sempre és una bona notícia. Sense ella, una part de la meua vida s’hauria de reinventar. I jo sóc molt mandrós. Jo faig fotografies amb l’iPhone i amollo històries a l’ample. I no
A les portes del cel la claror del sol s’escola fins arribar als ulls dels qui han après a mirar més bé que no pas jo. La llum i el ventijol que entra per la mar, este migdia, em sacsegen l’esperit.