En fer-se de nit
8 de juliol de 2022
0 comentaris
En fer-se de nit. La lluna s’anticipà. I va sortir el sol.
En fer-se de nit. La lluna s’anticipà. I va sortir el sol.
La lluna es projectà a la paret. L’auditori estava en silenci. Ningú entenia el motiu de tot plegat. A fora, un migdia marcava les hores. Qui havia de parlar va ser el primer en marxar. Vingué la tarda i el capvespre.
Desapareguda i trobada reeixida, en esta garriga d’ullastres i llentiscles, la Lluna es vesteix amb seda i lli. Estimo la vida en llibertat, sense tu. Allà, allà on m’encamino a soles, l’àguila no coneix la mort i el cel obert es dóna a la pena i la pena es dóna a l’angoixa i la por
Son dos quarts de set i tot i que lo sol, diu l’iPhone, no sortirà fins a dos de vuit, la claror ja deixa veure el perfil dels arbres i la majoria d’estrelles s’han esfumat rere el tel prim i sublim d’un teló de fons que m’ha deleitat una nit més, amb el permís de a
Els llençols, les ombres, rialles, la vespra, els grans arbres, els llibres, camps florits, el Mestral, el molí, el cafè, abraçar, passejar, la platja, la serra, poemes, meditar, respirar, saludar, somriure, fer feliç, oblidar, perdonar, conviure, conversar, la pluja, la lluna, la claror, conduir, viatjar, estimar.
I mentrestant, les setmanes, los dies. Los anys. Hi caic de quatre potes quan l’amic que sempre ha estat allà m’ho ha fet notar: ‘La felicitat era això, no trobes?’ Gairebé sense pensar-hi, percebo que el company té raó, que els anys han passat a mida que la realitat ha eixamplat los horitzons i alguns
La claror de la lluna il•lumina el maset, les seues parets blanques, i il•lumina les copes dels arbres i la verdor de la terra acabada de desbrossar. És una claror blanca, sorprenentment intensa, que invita a badar i a gaudir dels sons de la nit. La nit, al maset, és silent. Per això, qualsevol soroll d’algun