Els llençols, les ombres, rialles, la vespra, els grans arbres, els llibres, camps florits, el Mestral, el molí, el cafè, abraçar, passejar, la platja, la serra, poemes, meditar, respirar, saludar, somriure, fer feliç, oblidar, perdonar, conviure, conversar, la pluja, la lluna, la claror, conduir, viatjar, estimar.
I mentrestant, les setmanes, los dies. Los anys. Hi caic de quatre potes quan l’amic que sempre ha estat allà m’ho ha fet notar: ‘La felicitat era això, no trobes?’ Gairebé sense pensar-hi, percebo que el company té raó, que els anys han passat a mida que la realitat ha eixamplat los horitzons i alguns
La claror de la lluna il•lumina el maset, les seues parets blanques, i il•lumina les copes dels arbres i la verdor de la terra acabada de desbrossar. És una claror blanca, sorprenentment intensa, que invita a badar i a gaudir dels sons de la nit. La nit, al maset, és silent. Per això, qualsevol soroll d’algun
És certa la nit i el cel és negre. Deixo el diari. Deu mil llumetes al sostre del món em fan sentir bé. La vida és això: Unes vacances després del soroll.