Solcades

Desapareguda i trobada reeixida,

en esta garriga d’ullastres i llentiscles,

la Lluna es vesteix amb seda i lli.

Estimo la vida en llibertat, sense tu.

Allà, allà on m’encamino a soles,

l’àguila no coneix la mort

i el cel obert es dóna a la pena

i la pena es dóna a l’angoixa

i la por esdevé aire, un no-res

a fe de Déu esvaint-se en l’escuma

de l’onada d’un mar en primavera.

I cauen els errors del cel enamorat

que a l’horitzó espera el Sol

en l’hora incerta de tornar a néixer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!