Mon cosí Ricardito és un animal de barri, un home solter del barri que va ser Sants quan estudiavem al Montserrat-Xavier abans que aquest s’anomenés Joan Pelegrí, l’entranyable i estimat dr. ‘Pele’, qui mos ensenyà als dos a jugar a les dames i als escacs i a fer-nos més catòlics que bons estudiants. Sengles alcaldes i
I És ben just a la fi del dia proclamar-se derrotat pel sol i la càndida bonesa de l’estiu. Però ara puc dir amb certesa: – He vençut la canícula anant de camí en camí, solitari com una rabosa! Als peus de les oliveres m’agombolo com un conill i passo els dies d’agost com una
Lo Mestral de la vespra, fa bona hora, muntem al Mirador. La tristesa s’endinsa pel costat de l’esquena, però jo me l’estimo així que se m’abraona i remunta el braç, lo cor, de seguit pel coll. La verdor dels tarongers, lo blau del Mediterrani. La conversa és lenta, fumem, mos alcem del banc, i passen