Desitjo veure la neu cobrint els cims i els carrers, descobrir els teus ulls negres que enceten el misteri de la vespra i de l’hivern i enlluernen cada nit. La finestra entreoberta de les desertes golfes batega de tant en tant i això em recorda l’estiu o una altra primavera on tornar a renéixer a
Enguany no, però el 2025, sí. Aleshores direm allò de ‘Nadal en dijous, any de molts ous’. En fi, escolteu: ‘Pel gener la perdiu busca el joquer; pel febrer, el niu a fer; pel març, tres ous nats; per l’abril, quatre o cinc; pel maig, piu-piu per les mates; pel juny ja són com el puny,