Fa un parell d’anys que ja no faig mercat a La Sénia, los dissabtes, de bona matinada fins l’hora de dinar. Fa un parell d’anys, aproximadament, potser un poc menys. Però el cargol de la font sempre m’espera. No passa fred, ni calor. Ell espera. Ja fa dies.
Un, dos, tres, ja l’he pres; dos, tres, quatre, ara un altre; tres, quatre, cinc, ja la tinc; quatre, cinc, sis, passa llis; cinc, sis, set, no fa pet; sis, set, vuit, jo la vull; set, vuit, nou, no em cou; vuit, nou, deu, no l’haureu; nou, deu, onze, no s’enfonse; deu, onze, dotze, no
Una volta vaig trobar-me treient brossa de les parets d’un refugi antiaeri de la Barceloneta. Es veu que feien lo mercat municipal nou i hi va sortir este refugi, la qual cosa va suscitar molta curiositat als i les veïnes d’este entranyable barri. Any 2003, aproximadament. Aviat vaig descobrir un bar que feien menjar de
He tornat. Recordo allò que he fet durant lo dia. L’espill de la memòria em retorna les sensacions viscudes. Així vaig teixint les converses amb en Jordi sobre la Lia i l’Artemisa Annua, amb la Manolita sobre una dolència que té al peu, amb en Xavi i en Carles sobre la Lia, també, amb el
La voluntat, la necessitat i l’obligació d’escriure. Totes les ciències, les naturals i les socials. Una o més maneres de dir. Concert i ball. Matèries per observar i conèixer. Maneres de pensar, comprendre i opinar. Mesclar els colors freds amb els càlids. Paisatges per recórrer. Entorns públics i custodiats. Alçar l’àncora: Evolucionar. Conversar i escoltar