Solcades

Eduard Solà Agudo

23 de gener de 2019
0 comentaris

Desitjo veure la neu

Desitjo veure la neu
cobrint els cims i els carrers,
descobrir els teus ulls negres
que enceten el misteri
de la vespra i de l’hivern
i enlluernen cada nit.
La finestra entreoberta
de les desertes golfes
batega de tant en tant
i això em recorda l’estiu
o una altra primavera
on tornar a renéixer a prop.
Han passat els silencis
i els estornells han migrat
amb els núvols més grisos,
més estimats i enyorats.
De tot plegat fa uns dies
i em sap greu que passe tot,
que els dies siguen tant breus.
La xemeneia escalfa
i ens porta la conversa
després del llarg silenci.
Ha arribat la gran fredor
amb la nevada d’avui,
amb un poema tant breu
com una nit al teu jaç
i l’emoció perenne
però a voltes oblidada
de viure en un camí ral
que enllaça el país del Nord
amb el meu país del Sud.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!