Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

13 de juny de 2016
12 comentaris

La Secta dels Pardals

Com a seriòfil, reconec que m’agrada Joc de Trons. Un col·lectiu de personatges que apareix és la Secta dels Pardals, un grup religiós que denuncia amb encert la corrupció moral i les desigualtats en el sí de la imaginària recreació medieval inspirada en l’obra de George R. R. Martin. La secta, emparada en certa espiritualitat i una obra social encomiable, es guanya adeptes entre persones de tots els estrats socials. En un gir argumental de la cinquena temporada, acaben ocupant el poder i, al seu torn, acaben segrestant la societat i imposen una fèrria dictadura moral. Aleshores, tots aquells que semblaven tan espirituals es revelen com un col·lectiu en què la intransigència es disfressa de coherència, i l’elevat sentit moral, en una caricatura.

Pensava en aquesta trama secundària de la sèrie d’HBO mentre contemplava l’evolució interna de la CUP. La majoria dels cupaires amb qui he tractat són, gent intel·ligent, honesta, molta capacitat de treball i amb un punt d’idealisme encomiable, a més de bons gestors i administradors. Tanmateix, ja a dins hi persistien grups sectaris com Arran, Endavant i altres, amb coneguts noms de grans famílies del país que es posen la samarreta revolucionària i viuen el seu esperit soixante-huitard, han segrestat l’organització, el seu pensament i la seva acció (i han acabat expulsant el talent i les figures de referència i esperit independent). A partir d’una hipermilitància, un parell de milers d’activistes han okupat els 337.000 vots d’aquells que som crítics amb el capitalisme i que preteníem escorar cap als valors de l’esquerra un independentisme majoritari. Com la secta dels Pardals, aquest nucli ha pres els espais claus de l’organització, ha desanimat i espantat els simpatitzants raonables, i ha imposat la seva dictadura en què la intransigència duu la disfressa de la coherència, i ha fet de l’interessant experiència política protagonitzada, una caricatura.

Les conseqüències són previsibles. La legítima crítica del capitalisme queda desacreditada, i retorna a certa orfendat política a centenars de milers de catalans. Com a reacció, probablement molta d’aquesta gent serveixi per reforçar el vessant més conservador a milions de catalans que no crec que hagin canviat d’opinió sobre la urgència de la independència. Això es tradueix en el fet que la República resultant tindrà una aparença més conservadora. Difícilment la CUP podrà sobreviure a unes noves eleccions. La gent, que com jo és imperfecta, contradictòria, plena de matisos, es cansa ràpid de tanta coherència i fanatisme estèril. No faré d’espoiler, perquè encara no he exhaurit la sisena temporada de Joc de Trons, tanmateix, no auguro un bon final per a la Secta dels Pardals

Nota: Columna publicada a Celobert
  1. Jesuïtisme pur i dur. Hooligans de la causa.
    Tenen tots els números per formar part de la Gran Babilònia bíblica [i apocalíptica]. Més d’un i una -malgrat mutacions vàries- està suspirant per formar part de tan “selecte” club…
    I encara volen que se’ls prengui per gent seriosa i responsable! Ja s’ho faràn els uns i els altres.

    Atentament

  2. Tot i que no hi tinc relació i doncs no els conec directament, des de la meva ignorància em sembla que no es pot dir gaire més bé el que li passa a la CUP. Gràcies.
    Potser hi afegiria que sembla que xalin humiliant la gent que no pensen, o no vesteixen, com ells. Per això van descavalcar en Mas, i ara volen descavalcar en Puigdemont.
    És el típic comportament adolescent. Necessiten afirmar-se, com sigui, davant dels grans, és a dir, dels qui ocupen llocs de responsabilitat (“Alerta, Convergència, se’ns acaba la paciència”).
    I, a més, no en volen ser, de grans. No en volen, de responsabilitats. Així, són lliures, a cada moment, de votar al costat de qui vulguin.

  3. Seguint amb la comparació seria interessant recordar que a la sèria la secta arriba a tenir el poder que té perquè la Cersei (la reina que sostenta el poder de la cort) els utilitza com a escut contra els enemics a qui té por de veritat. A la nostra vida parlamentària Mas s’abraça amb el portaveu de la secta marginant a Junqueres. Finalment la secte créix massa i es torna un perill per la propia Cersei que és humiliada davant del seu poble. Pas al costat de Mas. Però quan aconsegueix preparar-ho tot per venjar-se, la secta no està sola, i ha forçat una regeneració del poder fent cobrar rellevància política al princep. En el nostre món Puigdemont.

    Veurem si la nostra secte parlamentaria se n’adona de la seva fragilitat i deixa per més endavant noves ofensives. De momento ha aconseguit molt, posar en primera línea política a la facció més independentista i socialdemócrata de CDC, a pocs mesos de la refundació del partit. I per fi tornem a plantajar-nos fer el referéndum d’autodeterminació que artur mas ens va robar amb el nou 9N.

    Veurem que passa…

  4. A mi tots aquests anàlisi ja m’estan bé. Però respecte del famós pas al costat de Mas, hi ha una amnèsia general!!!! El Sr Artur va fer elpas al costat NO per la pressió de la CUP, sinó perquè les perspectives electorals si convocava eleccions a l’abril eren molt dolentes pels Convergents, i perdia sac i peres… no marxa per la CUP, marxa per les perspectives electorals, i li varen fer entendre des de la mateixa Convergència. per tant la majoria de comentaris sobre el pas al costat, i la contraprestació, tenen una base inexacte, i per tant no cal considerar-los. La CUP és una pura excusa i un foc provocat per desviar la vista del problema real. Pura tàctica militar de desviar l’atenciói del focus principal… deixeu en pau la CUP, que prou feina te Convergència en ella mateixa…

  5. ..I igualment que a la ficció, improvisen amb (rescaten..) un RUI que presenta riscos evidents per l’independentisme, només per sortir del pou on s’han ficat amb l’esmena a la totalitat dels pressupostos més socials dels darrers anys ( i de pas, intentar erossionar a ERC, que sembla que no ho veu…). Aquestes minories d’arrossegament dins la CUP, seran la fi d’aquesta associació, i sino actuem a les urnes, també del procès que hem votat i que defensen 62 diputats/ades.

  6. Que trist fer articles d’aquest grau de sectarisme tant pueril, mentint i difamant directament els qui no comparteixen ideari… bé, qui escriu així es qualifica a si mateix, si no ho havia fet abans amb articles anteriors.

    1. Crec que qui es qualifica molt bé ets tu mateix amb el teu comentari… En fi… qui tingui ulls que miri i qui tingui orelles que escolti… I qui tingui memoria que recordi el mal que el FAIsme va fer a Catalunya en nom de la instauracio del Paradis a la Terra.

    2. Tan fina i intel·ligent com a la d’en X. Diez, potser?

      Tindrà el tal Xavi molts amics cupaires però, si és cert -cosa de la qual dubto-, caldria que l’informessin una mica de com funciona la CUP per tal d’evitar sectarismes. Més que res, perquè no faci un ridícul tan descarnat quan exerceixi de “cupóleg” faceciós en les seves estonetes d’oci.

  7. 2on article que veig fent aquesta falsa comparació (l’altre, Xavier Díez al Punt Avui). Com es diu a dalt, els Pardals son fanàtics religiosos amb un clar líder. Qui els deixa entrar és Cersei amb les seves ànsies de grandesa fins que se li giren a la contra. Recordo que als 10 diputats de la CUP se’ls va votar com es va votar a molts altres, no hi ha hagut cap Cersei que els hagi ‘deixat’ entrar i no tenen cap líder que els guii. Un respecte a qui els va votar.

    Us recordo que Cersei (se’ns dubte, l’enemic més clar dels Pardals) usa la violència igual que ho fan ells i és exactament igual de fanàtica per aconseguir els seus objectius. Els Pardals no son més fanàtics que els aliats de la Corona, simplement segueixen un altre ‘rei’.

    Si voleu criticar a la CUP, feu-ho amb una mica més de substància i compareu-la amb la Germanor Sense Estandards, els Tully o els Mormont. Son polítics com ho son Mas o Puigdemont i a l’ANC, el PP, el PSC o qualsevol altre grup parlamentari, hi ha qui agrada i qui no. És el Joc de Trons (compleix i tridimensional), no el Senyor dels Anells (blanc contra fosc).

  8. Adreçat a tots els qui defenseu la CUP:
    Crec que, per poder ser una mica equànim amb les sorprenents darreres actuacions de la CUP, faríeu bé de llegir-vos el que diu una dirigent d’aquesta organització de tanta experiència com la Blanca Serra en l’article “La CUP, un mar de contradiccions” d’aquest enllaç:

    http://blocs.mesvilaweb.cat/anselm/?p=273681

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!