I La intuïció acostuma a fer la punyeta i romandre en silenci és el seu millor antídot si el vent no és favorable. Hi ha la tarda que mai més tornarem a reviure i potser és la darrera tarda de la nostra infància. Recordes lo darrer partit a les escoles velles? La darrera excursió a
Los gats del Rocall. Què bé s’està a la fresca! Tot munta i baixa.
Lo Mestral de la vespra, fa bona hora, muntem al Mirador. La tristesa s’endinsa pel costat de l’esquena, però jo me l’estimo així que se m’abraona i remunta el braç, lo cor, de seguit pel coll. La verdor dels tarongers, lo blau del Mediterrani. La conversa és lenta, fumem, mos alcem del banc, i passen
Ma filla Aran i jo hem vingut a la biblioteca d’Alcanar després de berenar. Ara mateix, després de llegir un conte, mos hem endollat a la xarxa. I tot just comença a tronar i a ploure de valent. Demà tenim la primera reunió de curs via Webex. Diria que alguna cosa comença, per bé que
En dissabte la biblioteca esdevé un osasi, l’indret idoni per matar l’aranya abans no es faça l’hora de dinar. Amb ma filla fa uns anys vam pactar que abans de jugar a l’ordinador, llegiríem una estoneta. I la costum esdevé norma. Llegim i juguem a l’ordinador. I de mica en mica arriba l’hora de fer