Solcades

I

He somniat que en obrir el meu corral, les cabres s’abraonaven sobre mi, desesperades per sortir al camp. Del terra estant, no podia fer res per no sortir-ne malferit o perjudicat.

II

Uns minuts abans de començar l’Eucaristia he parlat una estona amb el mossèn sobre tot allò que em preocupa. Els mossens, quan arriben a una edat prou madura, se’n guarden prou de mullar-se. Podríem dir sense por a equivocar-nos que coneixen bé les febleses humanes com per no perdre mai de vista que tots arrosseguem unes culpes i que no és cosa dels mortals judiciar en favor o en contra d’algú. És la saviesa. La prudència.

III

Sabeu quantes voltes m’ha consolat Chopin? I la simfonia 5 de Mahler, només per posar dos exemples?

Amb raó el filòsof de la llibertat, que fou Nietsche, va escriure que la vida, sense música, seria un error. Si no vaig errat ho va escriure a Contra Wagner (editat en castellà per Siruela). Si en gran mesura la Segons Guerra Mundial la guanyaren els alemanys, no deixa de ser una paradoxa dels nostres dies la idea d’una guerra global de classes en favor d’una futura pau, segons pregona l’etern Maig del 68. Es pot ser més barroer?

Per sort, diuen que la realitat sempre s’imposa a temps a la consigna. És com pretendre alliberar-se arrossegant la cadena en cada passa. O millor, és com pretendre volar sense ser ocell.

En qualsevol cas, si a la llarga cal dir prou a la misèria dels conflictes, és millor començar a practicar l’art de la humiltat, que no és cosa dels esperits valents, sinó dels idealistes que es resisteixen a creure que en cada cos no s’hi troba una ànima que el dignifica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!