Dorm la fosca nit
13 d'abril de 2020
0 comentaris
Dorm la fosca nit. Demà mos ha de ploure. Un matí de gris.
Dorm la fosca nit. Demà mos ha de ploure. Un matí de gris.
Aquest cel rogenc és ben cert que anuncia vent. La pluja i el vent.
Les valls del solà es cobreixen del darrer sol amb el crepuscle.
De seguit escalfa el sol però aviat vindran els núvols. La tarda és un oceà on reneixen els crepuscles. Els bedolls dansen lliures quan el vent els empaita. Les oliveres dormen el seu son mil•lenari. La mata de jonc somriu arraïlada als meandres. Tornen les animetes que contava
Començar i acabar, principi i desenllaç. Meditar i trascendir, sortir del laberint. Arriba i saluda, siguem ben retrobats. Mesura i distància, fer un reconeixement. Pensar en un viatge, imaginar altres móns. Donar preferència, prendre partit per ser. Interpretar símbols, parlar en metàfores. Crear metàfores, dominar el llenguatge.
Avui és 6 de gener de 2017. Ara mateix (15.32 hores), estic contemplant com ma filla Aran i la seua amiga Arlet juguen amb els regals dels Reijos. Diria que ara estan acabant de guarir una Nenuca. No ha estat gaire cosa, res que unes tiretes i un bany d’aigua calenta no resolguin, de moment.
Pujo al terrat i m’acullo a les teues mans que encenen nits desolades. La teua veu em fa plorar, però m’amago en la teua ombra per no ser vist. Desfaig nusos, sargeixo estels. Venço la por i la tristesa que ennuega. El silenci ens abraçarà quan surte el sol a l’horitzó del
‘Sempre va sentir un gran desig de fama eterna i constant, però d’una manera eixelebrada. Fou per això que, després de fer canviar el lloc de moltes coses i llocs, els en posà un de nou, segons el seu: el mes d’abril l’anomenà Neronià; àdhuc havia pensat de canviar el de Roma i anomenar-la Neròpolis.’
El darrer dia de març arribaren les orenetes. Jo les vaig vore volant pel carrer, mentre los veïns i veïnes aplaudíem dels balcons estant. Li vaig comentar a la Mercè, la veïna del davant, i ella també s’hi havia adonat. Quins dies més tristos per a una primavera. Avui he llegit que el dia 9
Conta la Viquipèdia que Maya Angelou, nascuda tal dia com avui del 1928, va ser una poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EE.UU I autora d’aquesta frase: ‘He après que les persones oblidaran el que els vas dir, oblidaran el que vas fer, però mai oblidaran com les vas fer sentir.’