S’esberla el núvol
5 de maig de 2020
0 comentaris
S’esberla el núvol i la claror s’escampa, majestuosa.
S’esberla el núvol i la claror s’escampa, majestuosa.
Los anys no passen. Entre ells, els murs recolzen. La terra es lliura.
‘Quan pensaràs d’aparellar-te predi, tingues en valor de no comprar amb passió, ni et planyis el treball de mirar-lo arreu, ni en tinguis prou amb una sola vegada de rodar-lo tot. Com més hi aniràs, tant més et plaurà ço que tindràs de bo. (…) Si pot ésser, que sigui situat a peu de muntanya,
L’espill del matí reflecteix lo cel de les grunetes. L’ànima i el cos dels migdies muts pertanyen al sol que ens amoroseix les nafres del cor. Vindrà la vespra i potser una altra nit que engolirà els verbs de les aurores. Clourem el cicle sense haver sentit el missatge ocult dels nostres anhels, però vindrà