De seguit escalfa el sol
però aviat vindran els núvols.
La tarda és un oceà
on reneixen els crepuscles.
Els bedolls dansen lliures
quan el vent els empaita.
Les oliveres dormen
el seu son mil•lenari.
La mata de jonc somriu
arraïlada als meandres.
Tornen les animetes
que contava la iaia.
La Punta de la Banya
és un dibuix imaginat.
L’estimat Montsià observa
els vells llauradors del Delta.
Tot ve a néixer a fi de bé,
les hores van i venen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!