Perdent los sentits
11 de juliol de 2022
0 comentaris
A Les Ventalles. Tornarà la xalera. Perdent los sentits.
A Les Ventalles. Tornarà la xalera. Perdent los sentits.
Los migdies folls. Quan l’estiu romansegi. D’ací a sant Jaume.
I Lo roquissar no la inspirava gens. Havia sentit a parlar que un dia de feia molts anys uns geòlegs de la universitat es van interessar per aquella formació, per aquell taperot que dibuixava la línia de la platja, de la Ràpita fins més enllà de Sòl de Riu, ja arribats a Vinaròs. Ma mare
Sento un profund enyor de la malaltia. Dels dies més cruels de la malaltia, fins i tot. Us semblarà una altra bogeria meua, però ara m’adono que gràcies a la meua malaltia i, sobretot, gràcies al treball de meditació que vaig fer, he anat creixent d’una manera gens convencional. Han passat 10 anys. Potser onze.
Escoltar els moixons. Morir d’excés de vida. No tornar mai més.
Tornar a començar. Recordar, no enyorar, ser. La vida a cegues.
Que neve a l’agost. Tots los octubre del món. Que balle l’hivern.
Han passat los anys. El Tro va morir fa temps. Los anys feliços.