I Cada minut que cau fa més gran l’escletxa que ens endinsa en la nit. La clau és deixar la nau que encadena les ànimes. II La sort s’encamina volant, qui no l’acolliria? III El passat dissabte ma filla Aran i jo vam anar al cinema d’Amposta a vore ‘Llenos de gracia’, una pel•lícula que
Em pregunto si és possible esmenar la violència totalment normalitzada de les sèries infantils i juvenils. També em pregunto per què la indústria cinematogràfica està basada estructualment en tota mena de violències explícites.
Al llarg de la primavera i l’estiu és més freqüent que durant la resta de l’any vore als secans de la Galera i d’Ulldecona les àguiles que niden als Ports. Per bé que a partir de sant Joan desbrosso les finques, me n’adono de la seua presència. Les àguiles busquen conills i carronyes, com les
I La intuïció acostuma a fer la punyeta i romandre en silenci és el seu millor antídot si el vent no és favorable. Hi ha la tarda que mai més tornarem a reviure i potser és la darrera tarda de la nostra infància. Recordes lo darrer partit a les escoles velles? La darrera excursió a
Los gats del Rocall. Què bé s’està a la fresca! Tot munta i baixa.
Lo sol s’ha apagat. Aquest estiu nevarà. Els ulls del mussol.
Recordar el centre. Veure volar a l’àguila arran del sol d’Ares.
Anem a berenar. Mira els peixets del claustre. Quan érem herois.
Rastres del passat. Una finestreta als Ports. La gent de la vall.