Avui, 4 d’octubre, és el dia que es venera la figura de sant Francesc d’Assís, patró dels animals i del medi ambient. ‘Il poverello d’Assisi’ va compondre el ‘Càntic del germà sol’, una pregària a Déu, la qual podeu trobar a la Viquipèdia i que a continuació reprodueixo ací: ‘Altíssim totpoderós i bon Senyor, vostres
Potser són coses meues. Segurament. Per això, és raonable que pensi que si escric que el Twitter és sorollós (per no anomenar la ‘tele’) la majoria m’ho retregui. O se’n befi. Això tant se val. Però tothom sap que, per poc que t’hi animes, el Twitter esdevé un bat i bull. Un galimaties en sintonia
La meua psoriasi, manifestada greument fa tres anys, té un caràcter intermitent, coindicidint amb l’estació de l’estiu, principalment. La patologia em dugué a cercar un remei que m’ajudés a combatre-la des de la prevenció, convençut que l’alimentació i l’estrès hi tenien una relació més o menys proporcional a l’aparició dels granets que broten com els
Fou mon cosí Ricard qui em feu descobrir la música dels Doors, a la qual m’hi vaig enganxar durant tota l’adolescència i de quina manera. En vaig ser un fan total. Tant fan, que encara als vint-i-sis m’emocionava al concert que van fer en Ray i en Krieger a la sala Razzmatazz celebrant les ilustres
Reviure el fred, escoltar el vent, sopar sopes, pujar al terrat ben abrigat, dormir esgotat, llevar-me aviat, esperar el sol, les aurores, la claror al mar, la pau, l’amor, allò que val, allò senzill i universal.