Fou mon cosí Ricard qui em feu descobrir la música dels Doors, a la qual m’hi vaig enganxar durant tota l’adolescència i de quina manera. En vaig ser un fan total. Tant fan, que encara als vint-i-sis m’emocionava al concert que van fer en Ray i en Krieger a la sala Razzmatazz celebrant les ilustres cançons de la mítica banda.
No tinc una cançó favorita, però de tant en tant m’agrada embadalir-me al YouTube cercant documentals i pedaços que fa vint anys enrere eren una utopia de trobar pels circuits musicals de la gran ciutat. Internet ha fet possible accedir a tots aquests documents i com més va, més directes s’hi troben.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!