Alces lo cap i et quedes fixa’t en la paraula que un energúmen ha escrit a la porta. ‘Hitler’. L’ascensor s’atura i en obrir ensumes les acaballes d’un dinar, allò cuinat per algún veí que ha dedicat més d’una hora a guisar un estofat, potser unes croquetes. Tu vols creure que és bacallà amb samfaina, lo bacallà de pell lliscosa i textura blaneta i sabor deliciós, justet de sal, sucat amb la tomaca en conserva que a l’agost vau coure al prat. Així era lo bacallà que cuinava la iaia. Però aquell grafit de la porta de l’ascensor et retorna una altra volta a la ment. Qui serà el fill de puta que ha escrit ‘Hitler’ aprofitant l’avaria? Ara, cada volta que tornes a muntar i a baixar del pis de tons iaios et fixaràs per vore si han esborrat la merda aquella. Mentrestant, has decidit que no comentaràs res, però durant una temporada no prendràs l’ascensor i muntaràs i baixaràs sis pisos a peu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!