La confiança amb los veïns és l’únic gest que pot dignificar l’espècie a dia d’avui, però això és una altra utopia a dia d’avui. Viure amb confiança és una manera de sobreviure a l’actual estat de les coses, però primer cal ser conscients que lo món on vivim no ajuda gens a tenir confiança amb los veïns. És impossible que en una societat educada per competir enlloc de cooperar i en un món esclavitzat per les ideologies del sistema capitalista sorgeixi la possiblitat de construïr àmbits econòmics, comunitats alliberades, capaces de ser felices i progressar al marge de la propietat privada i el deute. Les societats actuals viuen amb por els canvis, lo desaferrament al deute i al robatori dels bancs i les caixes, per no citat el lladrocini del treball assalariat. Tenim por a pensar per nosaltres mateixos i a ser titllats d’ingenus o, pitjor, de delinqüents o coses pitjors per part del poder, quan en realitat allò que hauríem de témer és a la manca de valors fraternals que en el passat totes les societats s’han plantejat fins que la globalització de l’esclavisme ha imposat les seues lleis i ideologies.
Tanmateix, arribarà un dia en que no caldrà ser cristià, com jo m’hi considero, o viure sofrint per si els fills podran ser alimentats o si un dia la policia es presentarà a casa per expulsar-nos-hi. Arribarà un dia que no es parlarà de res, sinó que els veïns començarem a confiar els uns amb els altres per fer el salt de la matrix al món real, al marge dels partits i les seues dèries de poder.
Arribarà el dia de l’autogestió i la vida deslligada de la propietat privada. Arribarà el dia que reescriurem el concepte de solidaritat i societat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!