La corrent de les masses es precipita sobre els murs de les ciutats i només uns quants estan disposats a abatre les portes del futur. Les jerarquies de les masses estan subjectes a la moral dels seus falsos redemptors. Els jerarques confien que de la massa no pot sorgir ningú disposat a arriscar-se sense ser entrevistat i després assetjat, però tanmateix la sort d’uns que sí que no hi tenen res a perdre seran els qui calaran foc a la torre i de seguit es mantindran ferms en l’escomesa d’abatre les portes del futur. Ells són los envejats, els odiats per paranoics i gentola engolida pel sistema, covards, traïdors, pobrissalla, el lumpen escollit per ocupar les càtedres en l’era del coneixement pel mèrit de callar i acabar morint tot escampant la seua tristesa i submissió. Ells no sabran mai què son les portes del futur, però tu sí, M., i no et negaré que sento una dolça enveja. Aleshores, torno al mar i a la solitud del qui un dia voldria acabar amb la solitud i anar a fer verema sense esperar cap guany.
Oh, fills de puta! Obriu-nos les portes! Quina drecera emprendreu quan los dies de combat depenguin només de vosaltres i us arronseu a causa de les vostres febleses manifestant-se, al capvespre, en un estol de corbs disposats a psicoanalitzar-vos i deixar-vos conills davant un públic educat en la crueltat i la més explícita de les imbecil•litats humanes. No passeu pena, sou massa i un despatx de funcionari us farà trempar de valent i pensareu que no, que ja no sou massa quan en realitat encara sereu massa i massa porucs per fer res de bo, masturbadors compulsius i llepons d’ençà del dia que us van parir, pets presumits. Per a vosaltres la fava del tortell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!