En un altre temps, sempre en un altre temps, les nostres promeses eren solemnes i la traïció a la terra era motiu d’escarni i desterrament. Qüestionar el passat de la tribu era senyal de feblesa. La lleialtat al Consell prevalia per damunt de la vida. Sempre en un altre temps les senyals eren autèntiques i la veritat era possible, en el temps dels nostres orígens. Nosaltres no oblidem.
Arrauliu-vos davant del meu foc, feu una rotllana i escolteu per fer-vos al càrrec que els qui van apagar la flama dels avantpassats van morir a causa de la seua feblesa, però nosaltres hem viscut per contar-ho i restaurar la nostra llei immortal, la de la natura i el cosmos. Sigueu còmplices els uns dels altres.
La terra mos pertany. A banda de la memòria dels nostres no hi haurà mai un horitzó vertader, ni un llenguatge que valgue la pena d’enraonar. De nit brillen els estels i l’amor és possible. Mireu, son els estels que van contemplar l’estirp dels guerrers que van engendrar-nos. Sang de la nostra sang, un únic destí sobre la nostra terra. Glòria eterna als nostres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!