Solcades

Este cap de setmana passat hem estat a Sants, a casa de la tieta -ma germana Marina- i diumenge vam dedicar el matí a descobrir l’anella olímpica, que des de casa és un passeig.

El Palau Sant Jordi, les piscines Picornell, l’Estadi Lluís Companys… I ‘el Serrahima’, on el papa -jo mateix- s’hi va passar tota la infància i joventut suant la cansalda amb la seua colla.

Va ser un diumenge dedicat a l’esport, per bé que en sortir de casa vam trobar-nos el carrer de Sants convertit en un circuit per a ciclistes, la qual cosa mos alegrà moltíssim.

Potser la ciutat hauria de ser ben bé això: Una espai gegant dedicat a l’esport i el lleure al carrer. Los diumenges, si més no.

Però no s’hi val a ser despectiu: Los que som de Barcelona sabem que no és pas una quimera la possibilitat de practicar-hi esports. Els equipaments hi són i els entorns també. I la voluntat de l’ajuntament en este sentit -que jo recordi: Maragall, Clos, Trias, Colau- ha estat sempre encertada i positiva.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!