El cel somort sobre la mar
és ben bé la meua presència.
Mai serà aviat per creure’m
que soc jo en cada onada
qui trenca l’anhel de pau,
de nostàlgia i de silenci.
Les cales son trinxeres
i la meua solitud, la victòria,
el guany de la meua fe,
la meua felicitat fingida.
A vosaltres us dono el camí
que us farà exitosos i arrogants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!