Conten que amb els anys et fas més conservador, que la paternitat és un punt d’inflexió, que els consells de casa edifiquen. Està bé. Què voleu que us diga? Doncs que en lo meu cas és així.
He arribat als 40 i durant un any m’ha perseguit la idea de la provisionalitat i, sobretot, allò tant horrible de l’aprendre a viure en la incertesa. I no. Jo tampoc sé viure en la incertesa sense un cert neguit. I tanmateix, heus ací la mare dels ous del temps que mos ha tocat viure.
De fet, no és que la vellesa et faça més conservador, sinó més conscient d’esta provisionalitat que, com més va, més s’assembla a la ressignació que un dia tot això s’acabarà en el sentit que ho escrigué Brecht: ‘morir és perdre-ho tot’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!