Solcades

Eduard Solà Agudo

11 de juliol de 2020
0 comentaris

Consciència, voluntat i confiança

I

Està molt bé no tenir cap dedicació a la vida, ni fer plans, ni donar importància a tot allò que mos envolta i sempre té una relació amb el consum o el treball. Està bé renunciar a un salari, si es vol. Està bé viure al dia o escollir un indret deshabitat per començar un nou període de la vida. És possible i viable.

La vida és certament penosa, si es viu treballant a canvi d’un sou. Jo diria que injusta. Perquè hi ha àmbits més saludables i preferibles que els d’acumular riquesa i invertir-la en deute i coses. El diner, a banda de mercaderia, és una estafa en si mateix. Demani una cita amb el seu banquer de confiança i pregunti sobre això.

II

Ara mateix és segur que fer el salt cap a una vida més digna és possible. Això no ho diuen així, tant explícitament, els mitjans d’informació, però jo m’ho penso.

El viatge cap a la felicitat és possible i no val ni un cèntim d’euro. Tampoc cal esperar la sort. Tampoc cal esperar gaire.

Ara mateix és segur que fer el salt cap a una altra realitat és possible. Per això cal que estigui disposat a fer el salt. Si en sent la necessitat vol dir que és possible. Un salt cap a una altra realitat, cap a un món diferent dins d’aquest mateix món on tot està relacionat i només la por al canvi impedeix que molta gent pensi que això que escric son les beneiteries pròpies de la New Age i els reikis i les regressions i totes -totes i cadascuna- d’aquestes xorrades.

Tot és més senzill i tot està a l’abast, perquè només val la voluntat i la consciència. És a dir, tot parteix de la ment, de la intuïció, i de la voluntat. Una voluntat que l’únic que exigeix és que sigui conscient, que no cregui en miracles, sinó en que vostè és el patró del vaixell que a partir d’ara viurà temporals de tota mena i també nits serenes i estrellades com poques persones les hauran viscudes. I albades. I vivències que li faran creure que potser sí que Déu disposa, però que tant se val, potser, si vostè no creu en Déu, ni vol plantejar-s’ho.

III

No calen herois, ni gent valenta. Cal llibertat i bonesa. Exercir la llibertat i la bonesa, en aquest sistema depredador i anguniós, és cosa de valents. Només cal consciència, voluntat i confiança en un mateix per transformar-ho tot. Tot comença en un mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!