Curiosament, amb la Miliana, que és un municipi dependent d’Ulldecona, passa el mateix que amb l’Arion, que és una partida agrària també d’Ulldecona, situada just davant de la Miliana.
Tant el topònim de la Miliana com el de l’Arion tenen els seus origens en l’onomàstica d’uns antics propietaris. En el cas de la Miliana, d’una dona anomenada popularment ‘Millana’, per allò que el seu marit era un tal ‘Millan’, que és un cognom relativament freqüent a la contrada. Per això, els vells enlloc de referir-se a La Miliana en deien la Millana.
L’Arion és un altre cas. Al finals del segle XVIII el propietari d’aquest bell i famós paratge per les seues oliveres mil·lenàries (ací hi trobem l’olivera datada més antiga de la Península, amb 1701 anys), era de Sant Mateu i es deia Hilarión. Les desamortitzacions van esquarterar aquella seua propietat i alguns bocins també van anar a raure en mans dels meus avantpassats més pròxims. Amb els anys, estos bocins s’han anat fent cada volta més menuts per allò dels cosins i les herències i un parell de guerres espanyoles pel mig.
Ma filla Aran compartirà amb jo, el seu pare, la responsabilitat de continuar garantint la protecció d’estos arbres que ma iaia estimava sense mesura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!