Maletes velles, atrotinades, afortunades de sobreviure en la gran foscúria. Camions de plàstic, robes antigues, unes romanes, unes sabates per a treballar, bombones d’aire per a fer immersions, hams i plomades, canyes de pescar… He trobat la clau del rebost petit.
I aleshores les voluntats es conjuren i esdevé el miracle. No es pot dir que siga tot una sorpresa, però com hi ha lluna en la nit i els grills l’amenitzen que tot plegat pareix un misteri. Ahir vaig fer baixar la joia, però avui l’he contemplat de prop. Les coses sagrades es contemplen, se
La remor de l’estiu als camps d’oliveres és cosa de les cigales i el seu cant hipnòtic per constant. Així que arriba la calor, ‘xic-xic-xic-xic-xic-xic…’ I quan pareix que l’òpera ha arribat al zenit sensorial, una de més a prop i una de més enllà comencen el seu ‘xic-xic-xic-xic…’ i així fins ben entrada la
I mentrestant, les setmanes, los dies. Los anys. Hi caic de quatre potes quan l’amic que sempre ha estat allà m’ho ha fet notar: ‘La felicitat era això, no trobes?’ Gairebé sense pensar-hi, percebo que el company té raó, que els anys han passat a mida que la realitat ha eixamplat los horitzons i alguns
Ara mateix corre el ventijol, ben suau. Quan tornàvem de fer una mica de passejada lo cel dels Ports estava tapat i arribava fins los nostres verals la fina capa que enterbolia la claror. No pensàvem acabar el dia d’esta manera tant privilegiada, a la mida dels sentits clamant una retirada de la calor sense
Que la nit encengue la terra i un Migjorn remogue les copes dels arbres i els moixons s’enlairen i canten de joia, en llibertat.
La Lia va néixer al Pallars Sobirà i s’ha criat a Les Cases d’Alcanar, al Montsià, a ca meua, des de que tenia uns mesos de vida. Ara ja té cinc anys i és una gossa d’atura del país que es defensa prou bé amb el ramat, tot i no perdre mai el bon caràcter