I aleshores les voluntats es conjuren i esdevé el miracle. No es pot dir que siga tot una sorpresa, però com hi ha lluna en la nit i els grills l’amenitzen que tot plegat pareix un misteri. Ahir vaig fer baixar la joia, però avui l’he contemplat de prop. Les coses sagrades es contemplen, se senten, se respiren. A voltes, les esperances es transformen en possiblitats. A voltes, les possiblitats et retornen al somni, a la forma rebel de la realitat. I és així com m’enlairo en la meua solitud per acaronar de nou lo desig, la meua ànima, el meu caràcter, el sentir primari, la gebre en el meu pit i el meu pit florit d’hipèric i totes les herbes que jo sé perquè no arruixo amb glissofat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!