Les oliveres, els grans ullastres, els farigolars, les argelagues, figueres, vinyes, els aranyoners, garrofers gegants, el te de roca, antics lledoners, els camps d’ametlers i les carrasques. Els tarongerars, esparregueres, el romaní en flor i els verds anouers. Rogles d’abelles, l’herba de Sant Joan, els camps de sègol, els camps d’ordi i blat i les
Ara que, segons llegeixo a Vilaweb, el Parlament tramita una Llei dels Espais agraris m’agradaria dir breument perquè considero que és important que per fi es legisli sobre el territori amb la voluntat de protegir-lo tot fomentant l’accés a la terra. És important perquè posa en valor la tasca de la pagesia, sense la qual
La bellesa de la ciència rau en la seua bonesa implícita. En cada història d’una recerca. Només a través de la ciència podem comprendre el sentit i la naturalesa de la relació d’allò que som i ens envolta. Adonar-se i emocionar-se.
Els que vivim en pobles menuts sabem que els períodes de vacances a les ciutats són dies en que la feina s’intensifica a les nostres contrades. La causa, evidentment, és el turisme, el qual demanda oci i menjar. D’ara fins que s’acaben les Festes d’Agost, les platges i les terrasses s’ompliran de tota mena de
Per Sant Jaume la claror del sol minva a partir d’un quart de deu del vespre. I a partir d’ara la minva anirà creixent fins que, arribat el final de les Festes d’Agost, ja notarem que el temps tardoreja. Per aquells dies acostuma a caure algun ruixat espontani. El pantà d’Ulldecona -que està a la
He viatjat per veure roures i endinsar-me en la seua calma. Les rouredes acullen el món que sempre sembla despenjar-se d’un temps efímer i alhora etern. Els roures són arbres que salven i salvant l’esperit se salven fins esdevenir una roureda, un indret on el sol és claror i la displicència dels dies canvia fins
Escriviu sobre els camps dels pobles sense gent, sobre els rius i els peixos, la mar, les rouredes, les fagedes, els cels, els cels de la tardor, blavíssims, infinits, del Pallars i el Montsià. Calen plomes urgents per a l’olivera, pels ametlers florits, pels camins oblidats, pels desembres nevats i els estius sense aigua. Escriviu
Llegiu les obagues, les ombrives vives, llegiu els onatges per saber els oratges, llegiu les estrelles i fieu-vos d’elles, llegiu els vells camins, llegiu entrelínies les clarors dels dies, la calma de la nit, l’alegria dels camps en cada mes de l’any i sigueu més valents si bufuen forts els vents, i acolliu el pobre