Acabat, on estarem? Potser en la nit d’un prat verd o en la nit d’un camí antic que el matí ens descobrirà. Acabat, mos alçarem per emprendre el nou dia. Cercarem les rieres, compartirem el menjar, conversarem sobre fets que ara no ens imaginem. El capvespre ens sorprendrà divisant noves terres que ens faran emprendre
Cercàvem, exploràvem, caminàvem lentament, un estiu també indulgent, de migdies encegats per la claror que ho fon tot i glorifica la set. I nosaltres seguíem pels lligallos oblidats, reinventant les mesures, pendents de cada indici, una fita, un bancal, una bassa, un corral. Teníem la certesa i ens guiàvem pel desig de reviure un temps
Anys ençà la música als blocs anava a càrrec de la Poc-moderna. Fou una referent -almenys per mi- per bé que vaig deixar de comprar l’Enderrock poc després del primer número, dedicat als Sangtraït. D’això en fa força més de dues dècades. Molts anys després va davallar del Cel a la Terra la revista Benzina
No veig la relació entre la cafetera i el trellat en l’expressió ‘estar com una cafetera’. Però sí que podria acceptar una aproximació entre la ingesta desmesurada de cafè i el dit trellat, tot i que en este cas mos salva, als cafeters compulsius, la tècnica que fa possible el descafeïnat. Són tècniques que desconec
Ahir vaig trucar al tio Morrongo, qui fou i és, juntament amb Rodo -que avui torna de viatge de noces- lo meu mestre en ramaderia ovicaprina. Al capvespre d’ahir calia que baixés lo cel a la terra. Per uns moments, pareixia que la tempesta anava de bones i veres, però mos vam quedar amb la
Anem d’aquella manera despreocupada, tant lenta, ben aferrada a les pedres dels camins fa uns dies llaurats. Fem el tomb a la conversa i el silenci esdevé precís. Avui mos han parit així i la nit no engolirà res. Si plogués de cara a l’agost, romandrien estos verdets i els arbres ho agraïrien. Les grunetes
Quan el seu editor, en Boada, em regalà el llibre de la Laura Casas, vaig visualitzar-me llegint-lo a la platja, a la cala del Canó, al meu poble, a Les Cases d’Alcanar, des d’on escric ara. La cala del Canó és la caleta de la meua vida -‘els indrets que vam construir i que vam
Esta nit de dissabte serà gairebé de vetla: Fa una estona que he escoltat el gall quan encara llegia. Hi ha nits en que una lectura s’acaba, una altra s’allarga i les hores avancen sense pensar-hi gens. Dormir, somniar, forma part del fet de viure. Dormir i somniar amb l’esperança que en despertar les notícies