Basada en la novel·la homònima del periodista Manuel Vicent, Tranvía a la Malvarrosa és una pel·lícula del 1996 dirigida per José Luis García Sánchez i protagonitzada per Liberto Casal, Ariadna Gil, Fernando Fernán-Gómez i Antonio Resines. Narra la història de Manuel, un jove castellonenc que a la dècada dels cinquanta es desplaça a València per cursar estudis
L’Asociación Amigos del Tranvía és una ONG fundada el 1976 a Buenos Aires que aplega tots aquells que tinguin interès pel coneixement del passat del tramvia i pel seu futur com a mitjà de transport urbà i interurbà. Lògicament, el centre d’atenció de les seves moltes activitats és la capital argentina. Com que la meva
Quan un governant o un administrador de la cosa pública actua correctament, segons la meva manera de pensar, s’ha de dir. M’he fet uns farts de criticar les polítiques dels Comuns, especialment les espifiades que estan perpetrant a la meva estimada ciutat de naixement, Barcelona, però avui és de justícia posar en valor la decisió
Les obres d’una de les super-illes de la Barcelona colauenca, concretament al carrer de Girona, han posat al descobert les vies del tramvia que antigament havia transitat pel barri (a dalt). Sota l’asfalt, les llambordes, i sota les llambordes, no les platges del 68 parisenc sinó les restes casi arqueològiques que testimonien una realitat quotidiana
Rectifico el títol de l’apunt de la setmana passada sobre tramvies berlinesos, tot afegint-hi un encara, i en faig una continuació per aportar-hi noves informacions. Havíem dit que dos trajectes del Metrotram ja discorrien pel que havia estat el Berlín Occidental. El 1995 es van inaugurar els dos primers quilòmetres de la prolongació de la
En un dels lliuraments de la interessantíssima sèrie de Vicent Partal sobre la geopolítica, el que parla dels indicadors del passat que segueixen reflectint-se en els mapes actuals, es refereix específicament al mapa de l’actual xarxa de tramvies de Berlín (dalt, esquema del 2009), que permet encara endevinar el perímetre de l’antic sector oriental de la
Temps de calor i temps de mitigar els seus efectes amb l’ajuda de les més variades invencions del geni humà, des del bano fins a l’aire condicionat. La progressiva introducció d’aquest darrer sistema de refrigeració als vehicles del transport públic (tant de Barcelona com d’altres ciutats) ha estat benvinguda pels seus soferts usuaris. Recordem que
La setmana passada ens fèiem ressò del 150è aniversari del tramvia de Barcelona, injustament oblidat per les administracions públiques. Com a ampliació i complement a aquell apunt, avui farem un viatge fotogràfic al passat tramviari, a principis del segle XX. I ho farem de la mà de Giacomo Alessandro (a dalt), un arquitecte italià enamorat de
Dilluns passat, dia 27, va fer cent cinquanta anys del primer tramvia de Barcelona. Com oportunament van recordar-nos algunes persones o entitats filotramviaires, l’aniversari va passar completament desaparcebut per als principals interessats, l’Ajuntament de la ciutat, Transports Municipals de Barcelona i el TRAM. Se suposa que aquestes tres institucions haurien d’haver estat les primeres en
La pel·lícula d’avui és una obra menor o menys coneguda del gran Luis Buñuel (dreta), una producció mexicana de 1954. La sinopsi de l’obra gira al voltant de dos tramviaires, de renoms “El Caireles” i “El Tarrajas”, que s’assabenten que el vehicle en el qual fa mitja vida que treballen, el tramvia 155 de la
La forta ventada d’aquests dies fou la causant que aparegués al meu balcó un cedé d’aquells que es pengen per espantar els coloms. Es devia desprendre d’alguna altra casa i va venir a parar a la meva. La peculiaritat és que duia escrit amb retolador “Índia 2013”. Sens dubte contenia un reportatge fotogràfic d’un viatge
El 2018 no està sent un bon any per al tramvia a Barcelona. A l’enèsima paralització del projecte d’unió entre el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal (una imposició del PDECAT per aprovar el pressupost municipal) ens arriba la preocupant notícia del tancament provisional del Tramvia Blau. Dic “preocupant” no pel tancament en si
Fa pocs dies El Punt Avui publicava un article d’opinió de Josep Maria Pascual entorn a una suposada relació sentimental entre la vedet Carmen de Lirio, recentment traspassada, i el governador civil de Barcelona de l’època més grisa de la postguerra Eduardo Baeza Alegría. Pascual, malgrat el poc espai de què disposa, pot parlar de
Marina Tavares Dias: História do Eléctrico da Carris.- Quimera.- s.l., 2005. Com ja anuncia el títol, es tracta d’una complerta història, tant pel text bilingüe portuguès-anglès com per les il·lustracions, dels tramvies de Lisboa (els entrenyables eléctricos). Abarca des de la prehistòria del mitjà de transport més característic de la capital portuguesa fins al final
Acabo la sèrie sobre contratemps personals al transport públic. Avui ens situem a València, als anys noranta. Per entendre bé el que va passar necessitarem un plànol de la xarxa. Vaig decidir pujar per primera vegada al flamant tramvia, batejat com línia 4, el primer reinstaurant a l’estat espanyol. El vaig prendre, segurament al Pont de Fusta