Matí a la fira de l’Espluga de Francolí. És la 447a edició, poca broma. El sol hivernal suavitza la gèlida temperatura ambiental. Parades de tot tipus, des de les dels mercats setmanals (plats-i-olles, mitjons…) fins a d’altres ficades amb calçador (peruans venent samarretes heavy). Esmorzar popular, a cinc euros el tiquet. Mostra d’artesania: pa, alabastre, patchwork…
Aquest vespre, conferència “Les addiccions, vici o malaltia?”, al CaixaFòrum de Tarragona, impartida per Marta Torrens, del Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir de la pregunta del títol, ha parlat de la falta de voluntat o de motivació de les persones drogodependents (les darreres innovacions en la investigació del cervell
Aquest matí, escapada amb el cotxe fins a Cornudella de Montsant. Feia bo i això s’havia d’aprofitar. Les carreteres raonablement buides (ramats de motoristes, algun ciclista), el dia lluminós, l’incomparable vista del Montsant, tot es conjugava perquè la jornada fos perfecta, i així ha estat. Passejant per la població prioratenca, m’he topat amb una senyora
[Reprenc aquesta secció que vaig iniciar en el seu dia en el meu altre bloc Les Aigües Turbulentes] Es tracta d’un espai quadrat delimitat pels carrers Reial i Smith. Consulto la Tarracowiki (a Tarragona tembé tenim una Vikipèdia local, què us pensàveu?) per descobrir que la plaça es va urbanitzar el 1863 i que el
Rebo avui una carta del meu bon amic José Manuel, d’Oviedo. És una felicitació de Nadal i en ella em desitja un feliç any nou. Per la data en què he rebut la misiva, podria semblar el 2013, però no: em felicita el 2012. És estrany que el José Manuel, de sempre puntual i metòdic,
Pel·lícula biogràfica (un biopic en diuen, d’això) sobre Margaret Thatcher, la polèmica primera ministra britànica entre 1979 i 1990. L’estadista, ja retirada, vídua i amb algun problema de salut, rememora la seva vida: els esforços per obrir-se camí com a filla d’un botiguer, la introducció en la política a cops de colze (literalment: vegeu l’escena en què
Com si fos fet expressament, aquests dies ha caigut a les meves mans una peça de dos euros de Luxemburg, poc habitual, amb el perfil del seu príncep (un Borbó, curiosament). Una moneda que ja fa deu anys que va amunt i avall del continent. Fa una dècada, doncs, d’aquell petit trasbals quotidià que va representar canviar