Arriben bones notícies de Barcelona, pel que fa a la preservació del patrimoni ferròfil de la ciutat. Com tot a la vida, aquestes notícies s’han d’agafar amb pinces, més si tenim en compte que procedeixen dels responsables municipals de la cosa i, ja se sap, quan és l’anunci d’un polític encara s’ha d’anar amb més
Una estada de menys de tres dies a Marsella m’ha permès conèixer de primera mà el transport públic local. El metro marsellès ja té els seus anyets, és del 1977 i recorda molt el de Lió, ciutat que també vaig visitar no fa massa: el mateix disseny dels cotxes i la mateixa rodadura sobre pneumàtics,
Avui és el Dia Internacional de la Dona. D’entre les moltíssimes actuacions públiques que, amb diferent fortuna, tracten de lluitar a favor de la igualtat de les persones i en contra de la discriminació de gèneres, hi ha la de posar noms de dona a carrers, places, edificis, premis, etc. per tal d’anar equilibrant la
S’acosta l’agost, el mes de les vacances per excel·lència, i amb elles el descans, la desconnexió de les rutines o els viatges. El món i la societat han canviat prou com perquè actualment hagin deixat de concentrar-se en un mes per distribuir-se en altres èpoques, segons disponibilitats econòmiques i laborals de cadascú, és clar. No
Avui fa cent anys que morí Àngel Guimerà. Per cinc mesos i escaig, l’eximi escriptor canari-català no pogué viatjar en metro, encara en obres el juliol de 1924. Des del carrer Petritxol, on residia i moriria, podria haver anat caminant (a dalt) fins a la propera plaça de Catalunya, on una flamant composició 300 l’hagués
Demà es celebra la primera volta de les eleccions legislatives a l’estat francès. He consultat els programes de les tres principals forces polítiques (La Renaissance del president Macron, l’extrema dreta del Rassemblement National i la coalició d’esquerres Nouveu Front Populaire) a la cerca de compromisos concrets en matèria de transport públic. Ha estat decebador perquè
¿Com n’hauríem de dir, de l’afecció als trens, als metros, als tramvies…? Perquè, si no vaig errat, no existeix cap terme normatiu que satisfaci la necessària definició del concepte. Jo vaig proposar fa anys un mot d’allò més rebuscat i pedant per designar la ciència o conjunt de coneixements sobre el tema que ens ocupa:
En els dos anteriors apunts s’oferien les propostes en matèria de transport urbà i ferroviari de les principals candidatures per a les eleccions de diumenge que ve. Com es pot comprovar, es tracta d’uns feixugos textos plens de consideracions, llocs comuns, obvietats i propostes ambicioses o ambigües, depenent de la probabilitat de cada formació per
Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE Un model d’infraestructures de mobilitat al servei del país Defensem un model de mobilitat sostenible per enfortir la competitivitat i elreequilibri territorial, fent les interconnexions, les inversions i l’augment de capacitats de les xarxes per garantir la base material d’una moderna prosperitat. Avançarem en un ampli Pacte per les infraestructures
S’acosten les eleccions al Parlament de Catalunya. Heus aquí les propostes en matèria de transport urbà i ferroviari dels principals partits que hi concorren. Avui, les candidatures d’obediència catalana, les nostres: Puigdemont per Catalunya-Junts ► Continuarem exigint el Corredor Mediterrani ferroviari amb via exclusiva per a les mercaderies, en el Camp de Tarragona fent
Recull de les propostes dels principals partits bascos en matèria de transports per a les eleccions de demà passat: EAJ-PNB Culminar l’arribada de l’Alta Velocitat a Euskadi. Foment de la mobilitat ferroviària de mercaderies, impulsant la connexió ferroviària per a mercaderies dels principals ports bascos. Incentivar l’ús del transport públic a través de descomptes progressius
Parlàvem fa set dies de monorails, en ocasió de descobrir-ne un a la pel·lícula Farenheit 451, però ens vam fixar únicament en un tipus de monorail, el suspès d’una biga o carril superior. Es tracta del model denominat Safege, pel nom del consorci francès que impulsà aquesta tecnologia. Però el cert és que el tipus
Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de tornar a visionar, després de molts anys, la pel·lícula Farenheit 451 (a sota), de François Truffaut. Com és sabut, la cinta presenta una societat futurista en què els llibres estan prohibits i on el poder es dedica obsessivament a cremar-los mitjançant uns peculiars cossos d’”antibombers”, on treballa el protagonista. Val a
Demà diumenge, els amics gallecs estan convocats a les urnes per elegir el seu parlament. M’he entretingut a localitzar compromisos concrets de les principals formacions polítiques en matèria de mobilitat. Val a dir que l’estructura legal de la xarxa ferroviària gallega condiciona aquests compromisos, ja que la seva totalitat és de competència estatal (sigui el tram