
Maidan Nezalézhnosti
I què té a veure la plaça de la columna i de l’hotel Ukrayina amb el transport? Doncs molt. Com totes les places cèntriques de les grans ciutats, Maidan és un important nus de comunicacions. Ja el 1894 hi va veure circular el primer tramvia elèctric de l’imperi tsarista. No és estrany que el 1960, quan es va obrir la primera línia de metro entre Vakzal’na i Dnipro, una de les estacions estigués situada a Maidan, on faria correspondència des del 1977 amb una segona línia.
La idea de construir un metro va sorgir en plena Primera Guerra Mundial, quan un grup d’inversors russo-americans van iniciar una col·lecta per endegar un projecte. La Revolució Russa i la següent guerra civil van fer que tot se n’anés en orris. El 1934, el fet de que Kíev es convertís en capital d’Ucraïna (fins llavors era Kharpov) va fer tornar a considerar la idea. Un enginyer armeni, Papazian, va presentar un projecte pel qual va rebre 1.000 euros, però no va ser fins acabada la Segona Guerra Mundial, en el context de la reconstrucció de la ciutat, quan es van iniciar les obres de la primera línia (1949).
Avui la xarxa totalitza tres línies (dues més en projecte), 67,6 quilòmetres i 52 estacions. Curiositats? Una d’elles, Arsenal’na, és de les més profondes del món, amb 105,5 metres. Les escales mecàniques són tan llargues que els viatgers pugen i baixen asseguts als graons.
[Imatge: les estacions de Kíev no tenen res a envejar a les de Moscou; www.globeimages.net]