‘Subte’ centenari (1)
La capital porteña experimentava al tombant de segle una forta expansió demogràfica i econòmica, producte en bona part de les successives onades immigratòries, que van fer que la ciutat arribés al milió i mig d’habitants el 1914. En aquest context, el 1910 el centenari de la independència argentina propicià un auge de les infraestructures urbanes, que inclogué obres d’urbanització, un nou port i la primera línia de metro. Metro que no sorgia del no-res, ja que diversos projectes havien trucat a la porta de les autoritats de l’època, des del 1886, sense èxit. Finalment el 1909 la Compañía de Tranvías Anglo-argentina es féu amb l’encàrrec de la construcció i explotació de les primeres línies.
A risc d’avorrir, heus aquí algunes dades sobre la construcció de la línia A: hi van treballar 1.500 persones, es van excavar 440.000 m3 de terra (fou l’única línia construïda “a cel obert”) i van ser necessaris 31 milions de totxos, 18.360 tones de ciment, 13.000 tones de tirants de ferro i 90.000 m2 de capa aïllant. Característica de les estacions fou la utilització de rajoles de diferents colors, perquè les persones que no sabien llegir poguessin orientar-se. Illetrats o no, 170.000 viatgers van fer servir el nou sistema de transport el primer dia i ho van fer en uns trens, els Brugeoise, que no es jubilarien fins noranta-nou anys més tard! Un altre dia en parlarem.
Per molts anys, subte!
[Imatge: www.taringa.net]