Aquesta setmana Corea del Sud ha viscut uns esdeveniments polítics que des del nostre racó de món i des del nostre desconeixement de la realitat profunda d’aquell país asiàtic ens costa d’entendre del tot: un president, una llei marcial d’anada i tornada, turbulències al parlament, manifestacions multitudinàries… La cosa encara dura. Mentre esperem noves notícies
La setmana passada parlava de records del metro/tramvia de Colònia. Seguim amb records perquè em ve al cap avui una anècdota que em va passar al metro de Budapest, en un viatge per Hongria, Txèquia i Eslovàquia, ja fa anys. Després de tot un dia passejant per la molt recomanable capital magiar, quan ja era
Amb una setmana de retard m’assabento d’una trista notícia, la mort del meu amic Ralph. Ens vam conèixer de joves (1976) en un intercanvi amb escoltes alemanys. Vaig tenir la sort de conviure uns dies amb ell i la seva família a Bergisch-Gladbach, població propera a Colònia (a sota, castell i nou ajuntament). Temps després
L’Arxiu Històric de Barcelona ha rebut el passat agost un llegat de documents generats per l’enginyer suís Adolf Weber, entre els quals un conjunt de materials relatiu a un projecte de metro circular a la ciutat. Weber (1880-1958, no confondre amb un economista alemany del mateix nom) fou l’autor d’aquest estudi, del qual pràcticament no
Amb l’apunt sobre el gallec-portuguès, publicat un ja llunyà 9 de març, vam cloure la sèrie “Però què és un metro?” referida a les llengües romàniques. Avui canviarem una mica de registre i ens enfrontarem a l’anàlisi de les definicions de metro en anglès. Diem enfrontarem perquè certament el panorama es complica una mica. Havíem
Ahir, dia de novetats cinematogràfiques. A més d’El 47, que rememora el segrest (real) d’un autobús durant les lluites veïnals dels anys 70 al barri barceloní de Torre Baró, es va estrenar també Estación Rocafort, una ficció entre el thriller i el terror amb el rerefons dels misteris i fets estranys que, diuen, esdevenen a
S’acosta el 28-J, Dia de l’Alliberament LGTB (conegut també com Orgull). A Roma el celebraran avui dissabte. Amb aquest motiu l’ATAC, la companyia de transports de la capital italiana, ha tingut la pensada de redecorar un dels combois de la línia A del metro amb els colors del moviment. L’han batejat com il treno dell’inclusività.
Parlàvem la setmana passada de la pel·lícula La Grosse Caisse i vaig deixar per l’apunt d’avui comentar una curiositat del film. En un moment determinat, el protagonista taral·leja la cançó “Le poinçonneur des Lilas”, considerat el primer èxit (1958) del controvertit cantant Serge Gainsbourg. Aquest quan de jove era usuari del metro, conegué el poinçonneur
La grosse caisse (literalment, ‘el bombo’) era com els treballadors de la RATP, la companyia de metro parisenca, denominaven al vagó blindat que transportava els diners de la recaptació diària. És també el títol d’una comèdia francesa del 1965 dirigida per Alex Joffé i protagonitzada per Bourvil, que hi interpreta el personatge de Louis Bourdin, un
Parlàvem la setmana passada de l’estació Barbès-Rochechouart, del metro parisenc, que tenia un cert protagonisme a la pel·lícula Les portes de la nuit, de Marcel Carné. Però no ha estat l’unic film on l’estació hi apareix d’alguna manera. Molts altres cineastes, alguns de renom, han trobat a Barbès-Rochechouart l’escenari ideal per als guions o escenes concretes dels
En català Les portes de la nit, és una pel·lícula francesa de 1946, dirigida per Marcel Carné (Les enfants du paradis, La jour se leva). En un principi els protagonistes havien de ser Jean Gabin i Marlène Dietrich, però com que aquesta acabà refusant el paper, el director la substituí per la menys coneguda Nathalie
En la nostra petita recerca sobre el concepte “metro/metropolità”, ja llarga en el temps, i després de fer-ho en les llengües catalana, castellana, francesa i italiana, acabarem la primera part de la sèrie amb un cop d’ull al gallec i portuguès. Com veurem, les definicions trobades en tres diccionaris de referència localitzats en aquesta llengua
La cerca d’informació sobre l’apunt de la setmana passada (la “leninització” del metro de Moscou) em va fer sabedor d’una curiosa anècdota sobre les derivades polítiques d’aquest suburbà. Es tracta de l’origen de la línia circular del metro moscovita, oficialment línia 5 o Koltsevaia. Inaugurada el 1950 i completada el 1954, és potser la més
Diumenge passat va fer cent anys de la mort de Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, el polític i pensador que tant decisiu fou en el triomf i consolidació de la revolució russa i de retruc l’expansió o influència del comunisme a tot el món. Amb la seva desaparició física s’inicià, especialment a Rússia i a la
El meu pas per l’aeroport de Barajas, fa dos mesos, en ocasió d’una connexió internacional, em va permetre descubrir i emprar un mitjà de transport guiat pràcticament del tot desconegut per a mi: un tren llançadora subterrani que uneix les terminals 4 i 4S, reservada aquesta darrera a tots els vols amb destinació fora de