S’acosta el 28-J, Dia de l’Alliberament LGTB (conegut també com Orgull). A Roma el celebraran avui dissabte. Amb aquest motiu l’ATAC, la companyia de transports de la capital italiana, ha tingut la pensada de redecorar un dels combois de la línia A del metro amb els colors del moviment. L’han batejat com il treno dell’inclusività.
Parlàvem la setmana passada de la pel·lícula La Grosse Caisse i vaig deixar per l’apunt d’avui comentar una curiositat del film. En un moment determinat, el protagonista taral·leja la cançó “Le poinçonneur des Lilas”, considerat el primer èxit (1958) del controvertit cantant Serge Gainsbourg. Aquest quan de jove era usuari del metro, conegué el poinçonneur
La grosse caisse (literalment, ‘el bombo’) era com els treballadors de la RATP, la companyia de metro parisenca, denominaven al vagó blindat que transportava els diners de la recaptació diària. És també el títol d’una comèdia francesa del 1965 dirigida per Alex Joffé i protagonitzada per Bourvil, que hi interpreta el personatge de Louis Bourdin, un
Parlàvem la setmana passada de l’estació Barbès-Rochechouart, del metro parisenc, que tenia un cert protagonisme a la pel·lícula Les portes de la nuit, de Marcel Carné. Però no ha estat l’unic film on l’estació hi apareix d’alguna manera. Molts altres cineastes, alguns de renom, han trobat a Barbès-Rochechouart l’escenari ideal per als guions o escenes concretes dels
En català Les portes de la nit, és una pel·lícula francesa de 1946, dirigida per Marcel Carné (Les enfants du paradis, La jour se leva). En un principi els protagonistes havien de ser Jean Gabin i Marlène Dietrich, però com que aquesta acabà refusant el paper, el director la substituí per la menys coneguda Nathalie
En la nostra petita recerca sobre el concepte “metro/metropolità”, ja llarga en el temps, i després de fer-ho en les llengües catalana, castellana, francesa i italiana, acabarem la primera part de la sèrie amb un cop d’ull al gallec i portuguès. Com veurem, les definicions trobades en tres diccionaris de referència localitzats en aquesta llengua
La cerca d’informació sobre l’apunt de la setmana passada (la “leninització” del metro de Moscou) em va fer sabedor d’una curiosa anècdota sobre les derivades polítiques d’aquest suburbà. Es tracta de l’origen de la línia circular del metro moscovita, oficialment línia 5 o Koltsevaia. Inaugurada el 1950 i completada el 1954, és potser la més
Diumenge passat va fer cent anys de la mort de Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, el polític i pensador que tant decisiu fou en el triomf i consolidació de la revolució russa i de retruc l’expansió o influència del comunisme a tot el món. Amb la seva desaparició física s’inicià, especialment a Rússia i a la
El meu pas per l’aeroport de Barajas, fa dos mesos, en ocasió d’una connexió internacional, em va permetre descubrir i emprar un mitjà de transport guiat pràcticament del tot desconegut per a mi: un tren llançadora subterrani que uneix les terminals 4 i 4S, reservada aquesta darrera a tots els vols amb destinació fora de
El primer que crida l’atenció del metro de Santiago, ja abans d’entrar-hi, és el seu logotip, format per tres rombes (a sota). A mi, i suposo que a més gent de la meva generació, la imatge em remet als rombes que apareixien en una cantonada dels televisors franquistes en blanc i negre com a indicació
El metro de Buenos Aires ja va treure el nas en aquest bloc quan complí cent anys (aquí i aquí) i en alguna altra ocasió, i no cal extrendre’s en la seva història o característiques. Si avui l’entranyable Subte és de nou el protagonista d’un apunt és per deixar constància que fa tres setmanes vaig poder conèixer-lo en
Les imatges són impactants, sorprenents, i el seu contingut, indignant. Una munió de persones (tot homes, segur, perquè aquest tipus d’animalades només les poden fer els homes), coberts i emmascarats perquè no se’ls reconegui, entren de nit al metro de Barcelona, s’endinsen per vestíbuls, passadissos i andanes per perpetrar l’acció que els ha dut fins
Reprenem les investigacions filològiques sobre el concepte “metro”. Avui, l’italià. El Grande Dizionario della lingua italiana de l’Accademia della Crusca, considerat el diccionari oficial d’una de les nostres llengües germanes o cosines, defineix la paraula metropolitana en aquests termes: “Ferrovia urbana, sotterranea o sopraelevata, realizzata come servizio pubblico per il trasporto rapido di passeggeri fra le diverse aree cittadine
Aprofitant les obres de la línia 4 del metro barceloní, la groga, TMB ha aprofitat per restaurar l’estació Correus, tancada des de fa més de mig segle (1972). S’ha netejat, s’han tret els elements fets malbé i s’han col·locat noves rajoles de color blau per protegir els anuncis, que continuen a les parets de l’estació
Ua bona notícia entàs amants deth transpòrt e entàs defensors des lengües minoritzades, jo entre eri. Er occitan aurà lèu mès preséncia pùblica. Segons a publicat era Region Metropolitana de Transpòrts de Marselha e confirmat en un programa televisiu Jean-Michel Turc, conselhèr municipau d’aguesta ciutat, pròplèuments s’usarà er occitan (provençau ei era paraula qu’an emplegat) enes