Dies de futbol, de seleccions i de Mundial de Rússia. També hi ha una selecció canària de futbol i tampoc li és permès participar a les competicions internacionals. Els precedents d’aquesta selecció cal trobar-los als anys vint. Segons l’estudiós Javier Domínguez García (Etnografía del fútbol canario, Cien años de fútbol canario, 50 ilustres del fútbol
[Concloem la sèrie d’articles de Jorge Stratós sobre un procés constituent canari, publicats al setmanari digital canari Tamaimos] Preferencias irracionales. La indefinición cultural canaria podría expresarse a partir del añejo refrán “Más vale un mal arreglo que un buen pleito”. Me lo decía hace no mucho un joven amigo (Edmundo Ventura se llama). Opinaba, con
Feliç any nou! Pel que sabem, durant el període precolonial, l’any canari començava amb el solstici d’estiu (tawwurt n awilan), és a dir el 21 de juny. Falten, per tant, quatre dies. Així ho descrivia Marín de Cubas en la seva Historia de las Siete Islas de Canaria (1687): “Calculaven el seu any, anomenat acano,
Parlàvem la setmana passada de l’himne oficial de Canàries (2003) i de l’himne “oficiós”, el pasdoble “Canarias”, compost el 1935 pel nostre compatriota Josep Maria Tarridas, però n’hi ha més. Tenim notícia d’un “Himno a Canarias” encarregat pel primer president autonòmic, Jerónimo Saavedra (dreta), al poeta i escultor tinerfeny Fernando García Ramos i al músic
Dimecres passat, 30 de maig, fou el Dia de Canàries. Bon moment per parlar d’alguns dels seus himnes. N’hi ha més dels que ens pensem. L’himne oficial de les Illes Canàries és, des del 28 d’abril de 2003, una variació de l’”Arroró” dels “Cánticos canarios” del músic Teobaldo Power (dalt), amb lletra del també