Una de les activitats ferroviàries que es poden fruir actualment a Catalunya (d’esbarjo, s’entén) és el denominat Tren dels Llacs. Encara que l’itinerari entre Lleida i la Pobla de Segur ja l’havia fet en alguna ocasió en un tren diguem-ne normal, fins dissabte passat no havia gaudit mai de l’experiència d’aquest producte turístic, caracteritzat bàsicament
Si de la publicitat als laterals i interiors dels tramvies barcelonins me n’han quedat records, no és així pel que fa al metro. Potser perquè els primers eren clarament visibles caminant pel carrer cada dia, potser perquè els vagons del suburbà no duien (almenys abans) publicitat exterior de cap tipus o potser, simplement, perquè no
Avui faré un exercici nostàlgic i recordaré anuncis publicitaris en transports públics de la meva infància i joventut. Tots els mitjans de transport sempre han estat un suport d’allò més adecuat per fer arribar tota mena de missatges comercials, atès el gran volum diari d’usuaris, potencials consumidors dels productes anunciats. Ni tramvies ni metros en
Un record per a Ole Thorson, l’enginyer danès (però molt català) del corbatí, el de la crítica elegant i raonada contra la tirania de l’automòbil a les ciutats, el de la defensa del vianant, el ciclista i l’usuari del transport públic. Fou un dels fundadors de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, a