VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

3 de setembre de 2022
0 comentaris

‘Sous les pavés…’

Les obres d’una de les super-illes de la Barcelona colauenca, concretament al carrer de Girona, han posat al descobert les vies del tramvia que antigament havia transitat pel barri (a dalt). Sota l’asfalt, les llambordes, i sota les llambordes, no les platges del 68 parisenc sinó les restes casi arqueològiques que testimonien una realitat quotidiana en el record de molts ciutadans. No cal dir que als carrils, rovellats i deixats de la mà de Déu des de fa ta dècades, els espera una ignominiosa destinació final en forma de trasllat i oblit a la deixalleria corresponent. Ni pensaments de reaprofitar-los per a una hipotètica moderna línia, però com a mínim podrien tenir el detall de conservar-ne un petit tram i integrar-lo a la calçada resultant de la super-illa. No és cap bajanada, sinó una encertada solució presa en diferents poblacions, una mostra de respecte cap al passat ciutadà o a la memòria històrica, tan mimada quan convé (cosa que no critico, atenció).

El tuit que em va posar en alerta sobre aquest descobriment va seguit d’un considerable nombre de comentaris, alguns dels quals informen i documenten gràficament l’existència d’aquestes conservacions d’antics carrils tramviaris. És el cas d’Alacant (a dalt), que ha integrat a la calçada del carrer Pintor Gisbert un fragment de via; o de València, que va tenir la bona pensada de conservar un desviament (o una confluència de vies, segons com es miri) a la plaça de la Reina (esquerra, en una vista preciosa); un desviament pràcticament indèntic al que es va decidir exposar als vianants del carrer Mayor de Triana, de Las Palmas (a sota): quan quedà instal·lat al carrer, el municipi decidí protegir-lo amb un cristall per sobre; el cristall no devia ser prou resistent perquè ben aviat amb el pas dels camions de la neteja (el carrer és, sortosament, peatonal) cedí i va caldre retirar el vidre, de manera que les vies han quedat a la intempèrie, sense protecció de cap tipus. Estan bastant deteriorades, aquesta és la veritat, però hi són.

Les restes trobades a Barcelona corresponen, segons ens informen els experts que s’han preocupat de documentar-ho, a un brancal de via mètrica, és a dir estreta per on circulaven les línies 4 i 46. Sembla ser que només funcionà uns mesos (m’imagino que enllaçaba les línies que discorrien pel Passeig de Sant Joan amb les de la Gran Via. Les vies van restar al descobert fins l’any 1988, quan l’alcalde Maragall va ordenar tapar-les amb asfalt. Em pregunto quan tindrà Barcelona un batlle sensible amb l’arqueologia tramviària.

[Agraeixo les informacions i imatges dels tuitaire @perejp, @Cabasset_ALC, @Somiatwiter i @FerranArmengol1; la darrera imatge és de esp.canaria.guide]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!